Mentre caminava remullant-se els peus en l'aigua tèbia de la platja, notava la brisa que lliscava pel seu cos produint-li una sensació de benestar que feia temps que volia sentir. Aquella tranquil·litat tan esperada no podia ser pertorbada per res. Ni la borsa, ni la prima de risc, ni els mercats tenien prou pes en aquell mes d'agost com per acabar amb la bonança dels seus dies de vacances. Tant se li feia la prima de risc que cada dia sortia als informatius i als diaris, entre d'altres coses perquè no acabava d'entendre què coi era.

Que la borsa pugés o baixés no li afectava en absolut; l'única borsa que li preocupava era aquella a la que anava el seu sou a final de mes. Que els mercats estiguessin en peu de guerra no li treia la son, a ell que era un individu normal i corrent, que vivia de la feina que encara conservava i que tenia el sou congelat feia anys. Al cap i a la fi, pensava, els qui han d'estar preocupats són els qui tenen valors invertits i volen treure rendiment. Ell ni tan sol pagava una hipoteca perquè vivia de lloguer. Mentre li mantinguessin el sou...

Ara gaudia a la platja, perquè vivint a la muntanya tot l'any, no podia aprofitar tot allò que proporcionen les poblacions costaneres. Ell, el que volia era sortir de la rutina diària per a no tenir obligacions ni mals de cap, i viure despreocupadament durant aquells dies. Era el que algú havia anomenat dies dedicats a la salut mental. El sol que il·luminava la platja de manera enlluernadora projectant escalfor sobre les seves espatlles, carregava amb l'energia necessària les seves piles que havien de durar fins a les properes vacances. Ah aquells matins a la platja!

En la pausa del primer dia de feina no va poder evitar recordar aquelles jornades, encara molt recents, en les que tot invitava a no patir. Aquells dies passats, simplement havien estat una aturada tècnica. Ara s'havia trobat cara a cara amb les seves obligacions. Repetia exactament igual, cinc vegades a la setmana, les entrades i sortides de casa, el recorregut fins arribar a la feina, el trobament amb les mateixes persones. A diferència de la pel·lícula quan arribava setembre, ell, com tants, havia de contemplar com marxaven aquells dies fenomenals i s'imposava la realitat crua i indefugible, aquella que ens recorda que no podem estar sempre de vacances.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.