Des de fa temps, els editorials i els articles d'opinió d'aquests dies de setembre situen la Diada de Meritxell amb l'inici del curs polític. Però és més cert que des de fa uns cinc anys, aquest inici passa dels típics rituals de discursos i promeses a la realitat que imposa la lectura de les notes de l'examen que cada any realitza la Cambra de comerç sobre de la situació socioeconòmica del país.

Dimarts vinent, en Marc Pantebre, president de la Cambra, per tercera vegada haurà de posar de relleu com continuem arrossegant una crisi ja enquistada en la presentació de l'informe econòmic.

Més enllà dels darrers resultats de l'enquesta de conjuntura que realitza la Cambra, la qüestió positiva d'aquesta institució és la seva voluntat de participació constructiva en la reactivació econòmica del país, proposant mesures pel foment i la defensa dels interessos econòmics generals.

En aquest sentit, la Cambra ja els ha posat sobre la taula més d'una vegada. Demana a l'empresa andorrana un esforç per la qualitat de la seva oferta, però sol·licita alhora que hauria d'estar promogut i recolzat pel sector públic. Demana de continuar amb el programa de préstecs en condicions preferents, així com la modificació urgent de la llei del sòl per reactivar el sector de la construcció. Sol·licita més pedagogia i informació del Govern vers als empresaris en la implantació del sistema tributari. Aposta decididament per la peatonalització d'un eix de vianants a Meritxell-Carlemany, amb l'objectiu de potenciar l'atractiu comercial i així reduir l'estacionalització del turisme. Continua insistint en millorar la col·laboració entre el Servei d'Ocupació, la Cambra, les empreses i els sindicats per trobar polítiques actives de formació que permetin a les persones aturades canviar el sector d'activitat per reintroduir-los al mercat laboral. I per darrer, i el més difícil, reclama reduir decidament l'endeutament de les finances públiques i aconseguir sostenibilitat en la seguretat social.

Massa sovint les propostes dels empresaris han estat considerades de forma lleugera i tendenciosa com polítiques neoliberals. Però el cert és que la realitat dels empresaris la viuen de forma angoixant cada fi de mes quan s'han de pagar les nòmines amb uns ingressos que ja no cobreixen els costos, havent d'acudir perillosament a l'ampliació de pòlisses de crèdit o al seus patrimonis.

No hauríem de desmerèixer l'opinió dels empresaris del nostre país, siguin petits o grans, perquè ells l'han fet créixer amb les seves mans. Només cal llegir l'article de l'Anna Maria Zamora, que recordant la seva mare, per la majoria de nosaltres, la senyora Júlia, ens rememora amb la seva «immensa i inesgotable capacitat de treball», una «exigència constant i mai del tot satisfeta», una «rectitud i honestedat» i un «afany de progrés i de millora». Ells han construït tota una realitat econòmica que la resta dels empresaris, amb «gran respecte i immensa admiració», seguiran construint «perquè finalment, la gestió d'un país no s'allunya tant de la gestió d'una empresa». En aquest sentit, el cap de Govern s'estrenarà dimarts vinents en la lectura de l'informe econòmic de la Cambra, amb unes notes gens encoratjadores, però amb la plena predisposició de tot l'empresariat del país per emprendre unes mesures que de ser consensuades haurien de ser implantades sense més dilació.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.