• L'actitud del sr. Larrosa i la generositat del sr. Rebés transformaren el paisatge i la configuració d'Andorra

És molt freqüent i real dir: «la memòria humana és molt injusta i dèbil». M'he recordat d'aquesta afirmació, tot pensant en les influències que en el seu moment aportaren a la vida i costums quotidians d'Andorra, l'existència de la sala de Festes La Rotonda i la figura del seu creador, o sigui: el binomi La Rotonda+Melcior Larrosa.

La Rotonda, després de més de trenta anys d'haver desaparegut físicament, continua en la memòria popular com un fet referencial i un lloc concret. En Melcior Larrosa, solament el recorden els avis i, després d'aquesta generació, passarà possiblement a l'oblit total.

¿Com era la rotonda?

La Rotonda era una sala de Festes espaiosa d'uns 2.000 m2. Tenia la seva cuina, la seva barra de bar, un escenari, el lloc per a l'orquestra, per poder fer representacions teatrals –quasi sempre de varietés– i la sala de ball rodejada d'unes 50 taules per al servei de restaurant o les consumicions habituals d'aquests locals.

Tenia un primer pis com la forma de ferradura d'un teatre, dividida en llotges d'una cabuda de 6 a 8 persones per seguir l'espectacle representat a l'escenari o per contemplar les parelles de ballarins i els vestidors o camerinos sobre l'escenari. Aquesta distribució del local, ben ventilat i decorat d'acord amb l'objectiu per al qual havia estat destinat, va estar dirigida per un arquitecte, sota la direcció personal del mateix Melcior Larrosa. Recordo un gran mural a la paret frontal, decorada i signada per Florit, artista, pintor i aquarel·lista de gran prestigi, del que tampoc la memòria li ha fet la justícia que mereixen la qualitat de les seves obres.

Prego als que em llegeixin, comprenguin la meva poca aptitud per detallar edificis, però crec, sense presumpció, que serà suficient perquè els milers de turistes que visitaren Andorra durant els seus 25 anys d'existència la recordin. Era el lloc de trobada d'amics i parelles, per celebrar el sopar-espectacle i també on havien sentit cantar la Mercedes Ruiz, mentre ballaven el pasdoble, amb la darrera conquesta–turística– feta a Andorra pels més joves.

Per als més grans, la majoria francesos, una vetllada original i divertida. Com sempre, però, els records per a La Rotonda, avui encara i per la seva situació geogràfica, continuen sent el d'un indret referencial com quan es va construir. En canvi, l'oblit és per al Melcior, que és qui la va promoure. La Rotonda fou filla d'un projecte molt ambiciós d'en Melcior Larrosa.

El projecte va començar amb la construcció d'un hotel de gran nivell i prestigi, que hauria d'haver estat el Park Hotel. Per motius polítics entre les administracions locals i els dos països veïns, arribà un fet que comportà un greu problema a Andorra: el cèlebre tancament de les fronteres, esdeveniment que produí una crisi i alarma important. Lògicament, el gran projecte fou aturat, però les necessitats de continuar no espantaren al sr. Larrosa i, gràcies a l'amistat amb el sr. Bartomeu Rebés, es va canviar el projecte i l'emprenedor Melcior, a corre-cuita, va muntar una bolera (distracció que estava molt de moda) en terrenys del sr. Rebés.

Solucionats els problemes de fronteres, es reprèn la normalitat i els projectes sofreixen una important variació. La Bolera desapareix i es comença la construcció de La Rotonda. Les obres del Park Hotel continuen, però és inaugurat i dirigit pel sr. Mateu Molleví i la seva esposa, importants hotelers barcelonins de la saga Molleví. Voldria intercalar una anècdota explicada personalment pel sr. Molleví al redactor de la present per valorar els problemes que també aleshores tenia Andorra. Ja inaugurat l'hotel de feia alguns dies, no havia arribat encara cap client. El matrimoni Molleví, preocupat, es preguntaven entre ells: «¿No ens haurem equivocat?» Però al tercer dia, a mitja tarda, un empleat buscà ràpid al sr. Molleví per etzibar-l'hi molt content:- «Estant pujant una parella amb dues maletes, suposo que venen a l'hotel». L'alegria dels srs. Molleví fou prou gran per guardar en lletres especials, per sempre més, el nom dels seus primers clientes del Park Hotel d'Andorra. He volgut afegir aquest comentari referit personalment pels protagonistes per constatar que la preocupació dels comerciants i hotelers andorrans per la vinguda de turistes és i ha estat sempre un problema etern.

¿Però qui i com era en Melcior Larrosa? No vol pretendre qui signa la present fer una biografia del personatge, ja que no tinc ni capacitat ni coneixements per fer-ho, però si per intentar fer comprendre com es comportava durant els espais que vàrem coincidir durant molts dies junts durant les mateixes hores. Podria ser qualsevol vespre sobre les 10, després de sopar, d'un dia qualsevol del mes de juliol o agost, tot prenent la fresca entre tres o quatre amics: recordo l'Isidre Bartomeu, en Joaquim Miró, en Ramon Boncompte, alguna vegada el sr. Rebés, molt sovint el mestre Roura, compositor, músic, director i «comodí» de l'orquestra (igual tocava el piano, feia sonar la seva trompeta que un instrument de corda) saludant els passejants de sempre: el sr. Cassany, el sr. Roca, l'avi Nyerro, i molts d'altres que no recordo i entre els contertulians, en Melcior, explicant anècdotes de la seva vida pel món de la bohèmia i de l'espectacle

Em ve a la memòria molt clar el seu comentari de la ballarina que feia el seu número amb una serp de sis metres enrotllada en el seu preciós cos nu, referint-t'ho amb la seva dicció i detalls personals que reunien la virtut d'ésser de primera mà… També recordo el dia que es va anunciar la mort del general Franco, donat que Mr. Py, que era el representant del Moet, va acabar les existències, i aquell dia els contertulians varen ser bastants més…

Un altre fet que em ve a la memòria, i practicat algunes vegades juntament amb Mr. Py, en Ramon Boncompte i una altra persona de qui no recordo el nom, era al tombar la tarda entre les 7 o 8 del vespre, la passejada, des de la Braseria o el Québec d'Andorra la Vella, fins a la plaça d'Escaldes, tot fent la copa, generalment de Ricard a cada bar o restaurant, més o menys coneguts que anessin trobant pel passeig, fins a arribar un moment en què en Melcior agafava el telèfon i podíeu sentir: «Escolta, Saura (un dels seus homes de confiança), agafa el cotxe i vine a buscar-nos a la Cava X, perquè estem tots molt borratxos»… Crec, sincerament, que Andorra continuarà la seva existència, però crec també que seria just i necessari recordar els protagonistes de tots aquests fets que, gràcies a la seva actitud –l'actitud d 'en Melcior Larrosa i la generositat del sr. Rebés–, transformaren el paisatge i la configuració geogràfica d'Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.