No he tingut mai massa memòria. Per això no em sorprenc quan no acabo de recordar del tot alguna cosa que pretenc rememorar. Sí que em causa sorpresa, però, la selectivitat desenvolupada pel meu cervell en el moment d'establir quines són les qüestions suficientment interessants com per ser guardades en un calaixet del mateix. Coses, moments, que a priori et sembla que són importants, el cervell les ha enviat a la paperera de reciclatge o, senzillament, les ha eliminat de forma definitiva.

De la mateixa manera, em desperta curiositat veure com s'arriben a activar records suficientment llunyans com per creure que han passat per sempre a l'oblit. O constatar que recordes moments en el temps que, en realitat, i si analitzes fredament les dades, no es van poder produir de la manera o en el moment que tu recordes.

Em vénen al cap aquestes reflexions després de llegir diverses cròniques periodístiques sobre el desè aniversari de la caiguda de les Torres Bessones de Nova York i de veure un reportatge sobre el consell de guerra fet el 1975 a alguns membres del FRAP –pels que encara no havien nascut en aquell moment: Front Revolucionari Antifascista i Patriota, actiu a Espanya a mitjans dels anys 70. Esdeveniments i situacions que la meva memòria situava en un moment temporal diferent al real o en unes circumstàncies particulars inexactes.

Els dos estaven en el calaix corresponent del cervell, però allò guardat al calaix i la realitat viscuda no eren ben bé iguals. Aquesta constatació em fa pensar en la perillositat de fer o mantenir certes asseveracions si només ens refiem de la memòria. Hi ha persones que tenen una capacitat extraordinària per recordar situacions o fets, però ¿fins a quin punt aquests es corresponen amb la realitat?

Finalment arribo allà on volia: com que la memòria ens pot trair, i davant d'un futur que sembla que està al «núvol» –així ho afirmen els experts–, no oblidem la importància essencial dels arxius i, és clar, la conservació dels documents que contenen. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.