PUBLICITAT

Com fa 50 anys

ISAÍAS LAFUENTE

Aquest estiu 321 persones han perdut la seva vida a les carreteres espanyoles. La dada és brutal. Qualsevol catàstrofe que es cobrés en un moment una xifra tan elevada de víctimes ens faria tremolar. Però la desgràcia repetida, inoculada amb comptagotes, acaba fent-se digerible per a la societat, fins a fregar de vegades els límits de la insensibilitat.

Només en la comparació estadística trobem raons per a l'optimisme, perquè en revisar els anals de la sinistralitat a les carreteres el nombre de morts ens retrotrau mig segle, a l'Espanya del desarrollismo i del 600, quan el nombre de cotxes era infinitament menor al que avui circulen pel nostre país.

Les estadístiques expliquen morts i ferits i per això mai podrem posar noms i cognoms a els qui van sortejar la mort. Podríem ser qualsevol de nosaltres o dels nostres. Però en aquests 50 anys, i molt especialment en les tres últimes dècades, aquesta nòmina desconeguda, només imaginada, ha crescut de manera espectacular.

I la causa hem de trobar-la en una empresa col·lectiva. Han millorat les infraestructures i els sistemes de seguretat dels automòbils. La llei ha mutat fins a estrènyer els marges als excessos que són incompatibles amb una conducció responsable i s'han multiplicat els mitjans per perseguir als infractors. El carnet per punts ha suposat un avanç inqüestionable, però de res hagués servit sense la responsabilitat conjunta de milions de conductors que cada dia es posen al volant.

Segurament mai aconseguim en aquesta matèria el risc zero, però això no ens ha de permetre baixar la guàrdia. Fa anys que deixem a la cuneta la resignació davant del que es considerava una fatalitat associada a l'avanç dels temps.

Ja fa temps que va passar de moda presumir d'haver conduït amb unes copes de més superant els límits de velocitat. I, per sobre de qualsevol estadística, és encoratjador contemplar als nens col·locar-se el cinturó de seguretat amb un gest automàtic i cridar l'atenció dels seus pares quan apreten l'accelerador. Cap llei els supera en eficàcia.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT