• La idea és recuperar l'aspecte africà de la vida de l'escriptora danesa perquè els kenyans també se sentin identificats

Al peu dels turons de Ngong, a Nairobi, la que va ser casa de l'escriptora danesa Karen Blixen, autora de Memòries d'Àfrica, guarda en silenci un dol de vuitanta anys, els que es compleixen des que va marxar la seva llogatera més cèlebre.

L'últim dia d'agost de 1931, Blixen arribava al seu país natal, i la seva vida en la plantació de cafè va quedar allotjada en la seva memòria i en les pàgines d'un llibre –publicat el 1937– en què va plasmar les seves experiències a Kenya.

Des de llavors i fins al 1985, quan va veure la llum l'adaptació cinematogràfica de Sydney Pollack, poc se sabia de la història que van encarnar per a Hollywood Meryl Streep, a la pell de l'escriptora, i Robert Redford, com el seu amant, el caçador i aventurer Denys Finch Hatton.

«Els meus pares van conèixer a Karen fa molts anys, però no tenien ni idea de la història. Ningú a la meva família la coneixia. Jo la vaig saber gràcies a la pel·lícula», assegura a Rupert Finch Hatton, nebot-besnét de l'amant de Blixen i l'únic dels seus descendents que viu a l'Àfrica.

L'actual directora de la casa-museu de Blixen a Nairobi, Damaris Rotich, admet que també va descobrir a Karen pel film, encara li pesa reconèixer que la fama de l'escriptora i la seva experiència africana no arriba a la població autòctona.

Ni els guardes de seguretat, ni el personal administratiu, ni tan sols els guies del museu havien sentit parlar de Blixen i Finch Hatton abans de començar a treballar a l'edifici, al qual cada any peregrinen unes 50.000 persones de tot el món.

Per això, i en vista de l'èxit que des de fa més de 25 anys el museu acumula entre els forasters, la idea de la seva directora és recuperar l'aspecte africà de la vida de l'escriptora danesa perquè els kenyans també se sentin identificats.

«Karen –afirma Rotich– va estendre l'ús de la medicina occidental entre els indígenes i va crear una escola. Però respectant la seva cultura. Va ser la primera a acceptar als africans. Volia construir un hospital, i en el seu llibre Ombres a l'herba , denuncia la precària situació dels kenyans en aquella època «.

Tant la directora del museu com Rupert asseguren que aquesta història va aportar molt més a Kenya: un gran percentatge dels turistes que arriben a aquest país de l'Àfrica oriental –diuen– ho fan atrets per la cinta de Pollack.

I encara que no és el cas concret de Marian i Peter, aquesta parella de turistes confessa que tan sols els queda visitar l'hotel Norfolk –on es va allotjar Karen en arribar a Nairobi–i l'exclusiu club de Muthaiga –on l'escriptora va conèixer a Finch Hatton a durant la primavera de 1918– per completar la ruta Blixen.

«La pel·lícula va col·locar a Kenya al mapa del turisme mundial», assenyala, rotunda, Rotich.

No obstant això, segons la responsable del centre, el film de Pollack «no retrata la història real de Karen» al país africà, sinó que «es va centrar en el costat romàntic», cosa en què també coincideix Rupert, que creu que «es va exagerar la relació entre Denis i Karen».

«¿Com pot una persona fer-se tan famosa per no haver fet res?», comenta entre rialles Rupert, en al·lusió a la fama de rebot que va guanyar el germà del seu besavi, al cognom –admet– deu part de l'èxit dels safaris que organitza al nord de Tanzània.

La casualitat va voler a més que Rupert naixés el 14 de maig, el mateix dia que, el 1931, l'amant de Karen Blixen va perdre la vida en un accident d'aviació a Voi (sud de Kenya), batejant, per la seva desgràcia, un aeròdrom de la zona.

El museu, un regal del Govern de Dinamarca a Kenya amb motiu de la seva independència i que l'any vinent complirà cent anys, se sotmetrà a una exhaustiva restauració, símptoma que es resisteix a quedar ancorat en l'època colonial.

A més, al costat dels xiprers que van plantar en l'immens jardí els servents de Blixen en marxar de la casa, al voltant de 1932, creixen ara diversos arbres nous. «Aquests són ja vells i aviat moriran –assenyala Rotich. Nosaltres volem que el museu segueixi viu».

Una mica allunyat, però visible des de la casa, als turons batejades en llengua massai com Ngong per la seva forma d'artells, Denys Finch Hatton també s'encarrega a la seva tomba que no caigui en l'oblit la memòria de Karen Blixen.

Periodista

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.