Dalí contra Mondrian
- El pintor català ha estat reivindicat a Bangkok com el pioner del videoart
Salvador Dalí ha estat reivindicat a Bangkok com el pioner del videoart amb la projecció de l'obra Chaos and Creation, en què l'artista espanyol paròdia l'art de Piet Mondrian i El Bosco.
Reconegut com un dels pares del surrealisme, Dalí també reclama de forma pòstuma el seu lloc en la història del videoart amb aquesta cinta que va gravar a Nova York fa 51 anys al costat del fotògraf francès Philippe Halsman.
La peça, rodada en blanc i negre i en anglès, forma part de la mostra Cares B de l'Videoart a Espanya, que es va exhibir al Centre d'Art i la Cultura de Bangkok (BACC) dins el Festival de Vídeos i Curts d' Tailàndia, que va concloure el diumenge.
«Portem seixanta obres inèdites o poc conegudes del videoart, però l'estrella és Dalí. Molt poca gent sap que va realitzar el 1960 la primera obra de videoart, que alguns pensen que va néixer quatre anys més tard», ha indicat a Carlos Trigueros, comissari de Cares B del Videoart a Espanya.
Segons Trigueros, poques guies d'art reconeixen aquest mèrit al pintor català i la majoria dels manuals continuen assenyalant l'alemany Wolf Vostell i al coreà Nam June Paik com els primers videoartistes.
Chaos and Creation (Caos i Creació), una paròdia surrealista sobre l'art, a penes ha estat visionada des del seu redescobriment en la dècada dels 90, encara que el museu MoMA de Nova York la va projectar el 2008.
Un reduït grup de persones va tenir l'oportunitat de veure el vídeo de Dalí al BACC dins de Cares B, que també s'exhibirà a Corea del Sud, Austràlia i Nova Zelanda, abans de recalar a Llatinoamèrica.
En l'obra conjunta del pintor de Figueres i el fotògraf francès, Dalí apareix en un estudi de televisió en què reintrepreta de manera paròdica i surrealista sengles pintures dels holandesos Piet Mondrian i El Bosco.
«Piet, Piet, Piet, Piet, niet, perquè niet en rus és res. Se li oposa Dalí, Dalí, Dalí, Dalí, dóna : és sí», diu un irreverent Dalí davant dos periodistes nord-americans.
Una noia, diversos porcs i una moto es troben tancats en diferents compartiments que recreen els rectangles geomètrics dels llenços de Mondrian, sota una pluja de crispetes.
«L'ordre cartesià dels porcs», afirma l'artista català mentre reguen la recreació del quadre abstracte.
«Ara estem al Jardí de les delícies, l'avi del surrealisme i el precursor de Dalí. Sí, el Bosco. ¿No semblen cucs aquestes persones?», assenyala mentre la càmera enfoca el quadre del pintor del segle XV.
El clímax arriba amb la pintura d'un llençol desplegada sobre la model, els porcs i la moto, després del que Dalí fa una crida delirant a un museu de Nova York per vendre.
Encara que amb una història de 40 anys, poca gent coneix exactament en què consisteix el videoart, que són enregistraments artístiques en mitjans electrònics al marge de la formalitat narrativa del cinema o la televisió.
Cares B inclou a més un recull d'obres de videoartistes espanyols com Iván Zulueta, Juan Bufill, Chus Domínguez o Nuria Canal, que han estat digitalitzades per evitar la seva degradació o destrucció. Realitzades entre 1976 i 2010, la major part dura entre un i 14 minuts.
A C Regeneracions, l'artista català Antoni Pinent utilitza un 50 segons d'un vídeo familiar per fer una analogia entre la pèrdua de memòria i la decadència dels antics vídeos VHS a causa de l'ús.
Va gravar la peça progressivament fins a 25 vegades i les va muntar des de la més distorsionada (25 enregistraments) amb les típiques línies grises, seguida d'una altra una mica menys (24 gravacions), fins que arriba a la peça que només ha estat gravada una vegada amb imatge i veu en perfecte estat.
«Són imatges des del seu bateig fins a la seva comunió ordenades de manera inversa. La suma de sorolls simbolitzen la pèrdua progressiva de la memòria. Volia demostrar que es pot fer art amb escàs pressupost», indica Pinent, resident a Suïssa.
Periodista
Per a més informació consulti l'edició en paper.