Un huracà és inimaginable. Si no assisteixes a les seva eclosió, és impossible fer-se una idea de la força desbordada de la naturalesa: pluja horitzontal, palmeres que es dobleguen fins a tocar l'asfalt amb les seves branques...

Ens trobem enmig d'un cicló, la força del qual no disminueix. Ahir eren Grècia, Portugal i Irlanda. Després van venir contra Espanya. I ara, països del G-8 com França i Itàlia són a l'epicentre de les turbulències. Ningú no està a recer enmig d'aquesta tempesta.

El vaixell de la humanitat continua a la deriva. Però el que més ens atemoreix és mirar al pont de comandament i veure que està buit.

Els capitans han demostrat una incapacitat manifesta per encarar la tempestat. Barack Obama com a símbol d'impotència afirma que els Estats Units sempre serà «Triple A» per molt que les agències de qualificació situïn el país en el tobogan de descens.

Barack Obama dirà el que vulgui, però el col·lapse ja s'ha produït i les autoritats xineses s'han permès el luxe de dir que els Estats Units tenen el seu deute incontrolat. Barack Obama també està subordinat als mercats.

La humanitat sencera busca un capità. Uns capitans capaços de navegar amb un rumb definit enmig de la tempesta, que tinguin clara una destinació. I sembla que només hi ha mediocres als quals el sistema financer els ha pres la mesura.

La dreta nordamericana prefereix el caos que el triomf dels demòcrates. A Espanya, el Partit Popular vol governar sobre un solar. I a Anglaterra, les retallades de Cameron promouen el vandalisme d'alta intensitat. Tot era previsible, però és que aquests capitans, al final, resulta que no en tenen ni idea, de nàutica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.