La piràmide més antiga en perill
- La poca afluència turística posterior a la revolució de gener podria implicar l'esfondrament de Zoser
La greu crisi financera que afecta al Consell Superior d'Antiguitats (CSA), deguda en gran part a l'absència de turistes a Egipte, podria implicar l'esfondrament de la piràmide escalonada de Zoser, la més antiga de la història, la rehabilitació de la qual ha quedat interrompuda.
«El problema és que no hi ha diners, perquè aquest arribava del turisme estranger. Després de la Revolució del 25 de gener, l'afluència de turistes al país va disminuir seriosament i, per tant, els ingressos dels llocs arqueològics van baixar», va dir en declaracions a Efe el secretari general del CSA, Mohamed Abdel Maqsud.
No obstant això, va avançar que ahir visitaria al capdavant d'un equip d'experts la piràmide, situada a la zona arqueològica de Saqara, uns 25 quilòmetres al sud-oest del Caire.
«Faré una visita al lloc per adoptar una decisió immediata en el terreny i subratllar la necessitat que les labors de restauració han de prosseguir. Egipte i el món no poden perdre per sempre un monument d'aquesta magnitud. És la piràmide més antiga de la història», va destacar el responsable egipci.
Així mateix, va recordar que la restauració d'aquest lloc fa quatre anys que es duu a terme i ara estava en la seva última etapa, «la més important i delicada, ja que s'estava rehabilitant el sostre de l'edifici».
La companyia que duu a terme els treballs de rehabilitació va suspendre les seves activitats perquè no se li havien pagat els seus honoraris, va reconèixer Maqsud.
El problema va sortir a la llum després que alguns mitjans de premsa escrita fessin sonar ahir les sirenes d'alarma pel perill d'ensulsiada que cau sobre aquesta colossal tomba.
La piràmide va ser construïda com a tomba del faraó Zoser (2.650 anys a. de C.) per l'arquitecte i mèdic Imhotep, a la zona de Saqara, l'àrea monumental de la qual cobreix una extensió de set quilòmetres quadrats.
La mil·lenària construcció, que mai ha estat oberta al públic, és el monument més popular de Saqara, la gran necròpoli de la ciutat de Memfis, antiga capital d'Egipte.
El responsable del projecte de restauració, l'arqueòleg Samir Abdel Rauf, va advertir en declaracions a la premsa egípcia que la suspensió dels treballs pot ocasionar el despreniment dels blocs del sostre de la piràmide.
Va dir que aquestes pedres van ser fixades de manera temporal amb la utilització de «coixins (suports) d'aire», i que això requereix «un seguiment perquè no es produeixi una caiguda sobtada, ja que l'estat de la piràmide abans de l'inici de la restauració era pèssim».
Així mateix, va recordar que l'equip d'experts encarregat de la rehabilitació de la tomba va treballar en circumstàncies molt dures i perilloses, doncs van córrer el gran risc de que algun bloc caigués sobre ells.
Per la seva banda, el supervisor arquitectònic del pla i professor de la Universitat del Caire, Hasan Fahmi, va considerar que el rescat de la piràmide escalonada és un «projecte nacional», pels ingressos que les visites turístiques al lloc deixen en la hisenda pública.
La deterioració del monument es va deure a efectes climàtics, de medi ambient i aigües subterrànies, a més d'altres activitats de l'ésser humà que també l'han danyat.
«Les explosions en els campaments militars i en pedreres properes a Saqara van contribuir també a ensulsiades en la piràmide, igual que prèvies restauracions fetes sense estudis exactes», va assenyalar Fahmi.
El cap de les antiguitats egípcies, que va reemplaçar fa solament unes setmanes al polèmic Zahi Hawass al capdavant d'aquest departament clau, va concloure que «la preservació dels monuments arqueològics és la principal prioritat de la seva institució».
«Treballarem amb força per disposar dels recursos financers, malgrat les circumstàncies econòmiques que travessem. No desitgem que el món i la història ens jutgin algun dia com a negligents en la restauració d'aquesta mil·lenària piràmide», va destacar Abdel Maqsud.
Per a més informació consulti l'edició en paper.