El matrimoni infantil a l'Índia
- El gegant asiàtic no ha aconseguit acabar amb aquesta xacra que afecta la societat
La pràctica ancestral del matrimoni infantil retrocedeix molt lentament a l'Índia, un país en el qual la meitat de les dones s'han casat abans de la seva majoria d'edat i on la societat no sembla disposada a eradicar aquesta xacra.
Les últimes dades disponibles, de 2008, mostren que un 43% de les joves d'entre 20 i 24 anys es van casar sent menors, però el percentatge és major entre les dones de totes les edats.
«Podem dir que almenys el 50% de les dones índies van arribar al matrimoni abans dels seus 18 anys, i això són prop de 200 milions de persones», afirma Ravi Verma, el director regional per a Àsia del Centre Internacional d'Investigació sobre Dona (ICRW).
«Això és solament una manifestació del poc que val la dona en aquesta societat. No trobaràs ningú que recolzi obertament el matrimoni infantil, però la majoria tampoc s'hi oposen massa», denúncia Verma.
ICRW estima que un 40% dels matrimonis de menors a tot el món ocorren en aquest gegant asiàtic.
«L'Índia està en un moment d'orgull nacional, se sent com a potència emergent i veu aquestes problemàtiques socials com un llast, però no és un tema prioritari», afirma el responsable per a Índia de Protecció de la Infància d'UNICEF, José Bergua.
Les conseqüències del matrimoni infantil són devastadores a nivell individual per a les nenes o joves, però també molt nocives per a les societats en les quals viuen.
«Per a la nena és el més semblant a una condemna per a tota la vida, està molt estudiat com afecta a la seva salut en general, i a la dels seus futurs fills, i és també la millor forma de perpetuar la pobresa i retardar el creixement en un país», denúncia Bergua.
Les causes que mantenen vigent la pràctica del matrimoni infantil són diverses, però tenen a veure sobretot amb qüestions econòmiques i culturals.
Encara que el pagament d'un dot és il·legal a l'Índia, és una pràctica generalitzada i el pare de la núvia ha de pagar més com més gran sigui aquesta, dispendi que cal sumar al ja de per si mateix elevadíssim cost de les cerimònies nupcials.
A més, des d'un punt de vista legal i social, la núvia passa a ser part de la família del cònjuge.
«El problema se centra en dues idees comunes en les famílies índies: que tenir una filla és una càrrega i que la núvia ha d'arribar verge al matrimoni», afirma la professora i autora d'un reeixit llibre sobre matrimoni infantil Jaya Sagade.
«Hi ha una norma de 2006 que prohibeix explícitament el matrimoni de menors, però és insuficient» afirma Bergua, qui explica que la legislació penalitza als pares i el marit en cas de matrimoni de nenes.
Però la legislació està lluny de ser per si sola una eina suficient per acabar amb la xacra del matrimoni infantil en l'Índia, on l'edat legal per casar-se és de 18 anys per a les dones i de 21 per als homes.
«La llei té el seu paper, però solament és efectiva si hi ha polítiques que l'acompanyin», diu Jaya Sagade, que denuncia la falta de voluntat política per canviar la situació.
Les autoritats índies han engegat alguns programes socials per intentar pal·liar el problema incentivant a les famílies perquè mantinguin a les seves filles en el sistema educatiu en comptes de promoure el seu matrimoni a edats primerenques.
Una d'aquestes iniciatives, denominada «Apni Beti Apna Dhan» (La meva filla, la meva riquesa), ofereix a les famílies un incentiu econòmic que pot arribar als 400 euros si una filla arriba soltera als 18 anys.
Els experts són escèptics sobre la utilitat real d'aquests programes. «Potser estan bé, però donant diners no van a canviar la mentalitat d'una societat», diu Ravi Verma.
«Moltes d'aquestes mesures són només per aparentar que el Govern fa alguna cosa, però no demostren una voluntat real de canviar realment les coses», es queixa Sagade.
«La solució passa per una combinació de lleis, alternatives per a les famílies i molt diàleg amb les comunitats, especialment a les àrees rurals, amb exemples positius que els ajudin a desmitificar determinades pràctiques», sentència Bergua.
Sembla necessari canviar una mentalitat ancestral reflectida en el refranyer indi: «Criar una filla és com regar el jardí del veí».
Per a més informació consulti l'edició en paper.