• Les economies han mostrat un comportament més positiu des de l'inici del 2011

Malgrat el context d'incertesa i de volatilitat que continua presidint el futur de l'evolució econòmica mundial i les pertorbacions que han tingut lloc en la primera part de l'any, particularment les provocades per la revaloració de les primeres matèries, el fet cert és que l'economia mundial ha mantingut un notable dinamisme en la primera part del 2011, cosa que augmenta la possibilitat que les previsions que té el Fons Monetari Internacional que el creixement del PIB mundial sigui en el conjunt de l'any de l'ordre del 4,5% acabin complint-se.

És evident que aquest creixement força positiu –sobretot si recordem que no fa tant, el 2009, el PIB mundial va caure– és resultat d'una marcada asimetria entre la dinàmica dels països emergents, particularment els d'Àsia, amb la Xina creixent a ritmes del 9,5%, i la dels països desenvolupats, amb creixements força més modestos.

En l'àmbit de les economies desenvolupades preocupen especialment els evidents símptomes d'alentiment que ha mostrat durant la primera part de l'any l'economia dels EUA, cosa que ha tingut una translació molt directa en el seu mercat de treball, amb una mínima creació de llocs de treball durant els darrers mesos, que ha provocat un nou repunt de la taxa d'atur fins al 9,2% i que ha fet que el Fons Monetari Internacional hagi rebaixat la previsió per a aquest any del creixement de l'economia americana, per situar-la ara en el 2,5% per al conjunt de l'any (disminuint significativament la seva previsió emesa fa ben poc, el passat mes d'abril, del 2,8%).

Certament resulta inquietant aquesta debilitat del creixement nord-americà, sobretot si tenim present que la primera economia del món encara té pendent posar en marxa les mesures necessàries per aturar l'expansió del seu dèficit públic i que cada vegada es disposa de menys temps per concretar l'acord entre govern i oposició que salvi l'amenaça d'impagament per part del sector públic, que es podria produir a partir del proper 2 d'agost.

El Japó ha vist igualment disminuir les seves expectatives de creixement, després d'entrar novament en recessió, en un context marcat, a partir de l'11 de març, per la catàstrofe del terratrèmol, del tsunami i de l'accident nuclear que ha patit el país i que ha provocat, entre altres moltes conseqüències negatives, caigudes en la producció, interrupcions en els subministraments i descens en la confiança.

Igualment han empitjorat les expectatives per a l'economia del Regne Unit, en aquest cas, bàsicament, per l'impacte que està tenint sobre el creixement econòmic del país l'ajust fiscal que el nou govern conservador va posar en marxa, tan aviat com va arribar al poder.

Les economies de l'eurozona, per contra, han mostrat un comportament força més positiu des de l'inici del 2011. Així, el primer trimestre, el PIB del conjunt de l'àrea va enregistrar un notable avanç d'un 0,8% respecte al trimestre anterior. Aquest creixement, però, també mostra una forta asimetria entre la dinàmica dels països centrals, amb un creixement intertrimestral espectacular d'Alemanya, d'un 1,5% en el primer trimestre, i també un de molt elevat de França, d'un 1,0%, mentre que Itàlia i Espanya van mostrar creixements encara molt minúsculs (d'un 0,1% i d'un 0,3%, respectivament). Aquesta millor dinàmica general en l'àmbit del creixement econòmic a la Unió Monetària Europea és la que ha fet que l'FMI augmentés la previsió sobre el creixement de la zona el 2011, que ara situa en el 2%, quatre dècimes més del que esperava el passat abril.

En tot cas, és evident que sobre aquesta millora en les expectatives del creixement econòmic de l'eurozona ha planejat durant els darrers mesos l'ombra permanent generada per la crisi del deute sobirà, manifestada en els elevats increments de les primes de risc de països com ara Grècia, Irlanda i Portugal, increments que, per contagi, també han fet augmentar el cost de finançament del deute d'Espanya i d'Itàlia.

En aquest context, la confirmació de la possibilitat d'assoliment d'unes taxes més positives del creixement del PIB de l'eurozona és clar que està molt condicionada a una rebaixa de la tensió sobre els problemes del deute sobirà del països perifèrics i a l'eliminació de qualsevol dubte sobre la pervivència futura de l'euro.

I justament, des d'aquesta doble perspectiva, és des de la qual cal valorar en positiu els acords presos en la darrera cimera de caps d'estat i de govern de l'eurozona. S'havia dit, i aquesta és una visió que comparteixo, que la forta tensió generada en el conjunt de l'àrea per l'emergència de primes de risc molt elevades per al finançament del deute sobirà en alguns dels seus països i, més en concret, la clara evidència de la impossibilitat que un país com Grècia pogués arribar a complir amb els compromisos adquirits creava una situació insostenible en la Unió Monetària, si no es prenien amb rapidesa decisions clares i adequades. En aquesta circumstància, doncs, les dues alternatives semblaven òbvies: o bé es donava un pas endavant en el sentit d'augmentar la cohesió, la solidaritat i el sentit de la responsabilitat compartida per part de tots els països que formen la Unió Monetària actual o bé, al contrari, si això no es feia, l'eurozona s'endinsava en un camí de difícil sortida, en el qual, fins i tot, la mateixa pervivència de la divisa comuna podia entrar en una crisi irreversible.

Afortunadament, els acords del dijous 21 de juliol, que signifiquen una contribució directa i efectiva per millorar la solvència dels països rescatats, en particular la de Grècia, però que també disminueixen el risc de contagi a altres països, semblen assenyalar de forma contundent, clara i inequívoca que el camí pres és el primer. Un camí que serà difícil, de llarg recorregut i, probablement, ple de nous moments d'incertesa i de possibles recaigudes, però un camí que, en qualsevol cas, va en la direcció adequada de reforçar els mecanismes que assegurin i facin palès davant els mercats internacionals que la Unió Monetària Europea és un projecte que no té marxa enrere.

Director general

Banca Privada d'Andorra

Per a més informació consulti l'edició en paper.