• A la proposta de futur dels lobbies andorrans no hi ha lloc pels joves, almenys pels joves andorrans i residents

Dijous passat vaig rebre el document intitulat Les Primeres Propostes Estructurants del projecte Andorra té Futur, elaborat per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra (CCIS), l'Empresa Familiar Andorrana (EFA) i la Confederació Empresarial Andorrana (CEA).

L'amic que em va enviar el document s'acomiadava amb un «Ja ho comentarem!». Jo estava, per tant, obligat a llegir-lo i he aprofitat el cap de setmana per analitzar el document més enllà del que s'ha comentat en la premsa escrita del país.

Comparteixo la preocupació pel futur de les tres entitats. Estic convençut que molts dels reptes que tenim a Andorra no es poden continuar tractant de manera específica, sense una sòlida i documentada visió de conjunt, sense un cop d'ull que estigui lliure de les urgències del curt termini i de les temptacions de la facilitat d'implementació de mesures purament sectorials. És imprescindible adoptar enfocaments estratègics que tinguin present el futur.

He de dir també que l'enunciat d'algunes de les propostes és críptic i costa interpretar el que han volgut dir els redactors; altres són tan ambigües que fa impossible oposar-s'hi, però tampoc no es poden compartir si no s'expliquen més detalladament.

Naturalment, n'hi ha algunes d'elles de les quals discrepo obertament, com també tinc dubtes d'atorgar el qualificatiu d'estructurants a la gran majoria dels ítems que detalla la proposta. Algunes d'elles són, al meu parer, clarament «desestructurants»; mentre que altres són objectius i palanques de motricitat mitja molt menys significatius, que s'haurien de jerarquitzar segons la seva capacitat estructurant per a evitar confusions en les prioritats.

En general, es pot dir que el futur que veuen i promouen les tres organitzacions privades i públiques reincideix en propostes i solucions que, en la pràctica, ja han demostrat no ser vàlides per a construir a Andorra un futur esperançador, capaç d'integrar les consideracions relacionades amb la prosperitat econòmica, amb el progrés i la cohesió social i la preservació adequada del capital cultural, natural i el medi ambient del nostre país.

Però avui no em vull estendre en una avaluació detallada de cadascuna de les propostes de les tres organitzacions, ni tampoc en una argumentació crítica –en favor o en contra– d'algunes de les propostes més «agosarades», segons l'expressió literal del president de la CEA, contingudes en el document; més bé faré inventari del que, considerant-ho essencial, trobo a faltar en el document.

El fet de disposar una versió digital de l'escrit m'ha facilitat una recerca ràpida d'una sèrie de conceptes claus que haurien de ser tractats «obligatòriament» en un programa amb pretensions estratègiques.

En primer lloc m'ha semblat obligat començar la recerca pel mot coneixement, sol o acompanyat amb economia. El cercador em diu: «no hi ha coincidències», la paraula coneixement no apareix ni una sola vegada. Insisteixo amb capital humà, amb un resultat similar. Confio que el destinatari principal –Govern– de les «propostes estructurants», no oblidi que la primera i imprescindible proposta per a estructurar el futur és cuidar de la formació del capital humà. No hi ha futur si no som capaços de dedicar una atenció preferent a tot el sistema educatiu, a més de desenvolupar un sistema d'aprenentatge al llarg de la vida que promogui activament l'accés de totes les persones al coneixement i a la potenciació de les seves capacitats creatives.

Torno al cercador amb la paraula jove o els seus derivants joventut i jovent; mateix resultat: «No matches were found». A la proposta de futur dels lobbies andorrans no hi ha lloc pels joves, almenys pels joves andorrans i residents; els deu semblar més rendible, com diuen en un dels apartats del capítol 11è, «atreure professionals que els diferents projectes requereixin», que formar els joves andorrans.

Abandono la ingènua pretensió que els redactors del document hagin assignat, ni que sigui un sol paràgraf de les seves propostes, a les persones i als valors; consegüentment, canvio de tema. Buscaré natura, medi ambient o territori; el resultat és semblant: res de res, ni una menció. Els nostres «patrons» no tenen res a dir sobre els condicionaments físics de l'activitat econòmica, ni sobre el paper de l'Estat en la conservació i protecció del capital natural del nostre territori.

Infructuosament segueixo cercant conceptes i factors clau: cohesió, social, productivitat, cultura, creativitat ... Amb alguns mots –sostenible– tinc una alegria fugaç, que acaba en desencantament: l'única sostenibilitat que somnien els empresaris és la «sostenibilitat financera de la funció pública».

El resultat –espero que provisional– del treball conjunt de les tres entitats, finançat, en part, amb diners públics, està molt lluny d'esbossar un fil conductor entre el curt, el mig i el llarg termini a partir d'unes vertaderes propostes estructurants en els àmbits econòmic, tecnològic, territorial, ambiental, social i educatiu. Potser no és aquesta la responsabilitat, ni la missió de la CEA, ni de l'EFA, que –juntament amb la Cambra de Comerç– dediquen la totalitat dels seus esforços (legítimament per les dues primeres entitats) a actuar com a grup de pressió als successius Governs.

Els responsables de les institucions, elegits democràticament, no poden compartir els enfocaments parcials i unilaterals dels grups de pressió que semblen no haver entès que vivim en temps de profunds canvis socials, culturals, tecnològics, ambientals, econòmics i geopolítics. Ells, potser es poden permetre el luxe de fer allò que denuncia el psiquiatra francès Philippe Caillé «Seguir buscant gent que arregli el planeta Alfa, tot i que vivim al planeta Beta». Nosaltres no.

Militant del PS

Per a més informació consulti l'edició en paper.