Jugant al límit
Un no saps si és el ressò continuat dels mitjans de comunicació en aquest any que no paren d'alertar dels perills que ens avenen o bé són esculls reals que ens esperen a la volta de la cantonada. Però el cert és que quelcom està canviant, doncs cada vegada es fa més evident la fragilitat del nostre sistema.
La setmana passada era el president dels Estats Units qui advertia dels perills de no arribar a un acord en les negociacions entre els republicans i demòcrates per sobrepassar el límit legal del deute. El debat se situa entre augmentar els impostos o bé retallar les prestacions socials, en un conjuntura marcada per la debilitat del creixement econòmic que no supera el 3%. Des del FMI molts analistes han comentat de les conseqüències nefastes per a l'escenari mundial, provocant una desacceleració econòmica que ens portaria a repetir de nou la crisi financera del 2008 i 2009.
Aquesta setmana, era Barroso i també el FMI que advertien de la gravetat de la situació, que posa en perill la recuperació econòmica de la zona euro, reclamant coordinar la política econòmica i evitar situacions com la crisis del sistema monetari que es va viure fa vint anys provocant un efecte dominó. Abans el que estava en perill era l'estabilitat de l'euro, mentre que ara el que està en entredit són els deutes sobirans, perquè ja no poden ser entesos com si fossin aïllables d'una crisi individual d'un sol país. Al final s'ha aconseguit un acord en la reunió dels líders europeus rebaixant les condicions dels crèdits als països rescatats, dotant d'un pla Marshall per a Grècia destinant recursos a aquest país, injectant capital a la banca, però també obligant a la banca privada a participar amb 135.000 milions d'euros.
En certa mesura s'entreveu com tots els països d'occident estant afrontant la crisis en una situació límit, és com si la història ens estigués trepitjant els talons, on les turbulències financeres dels mercats de renda variable i de renda fitxa no deixen d'assenyalar els perills.
Aquí potser també estem jugant al límit. Per tercer any consecutiu, ens trobem inserits en una recessió econòmica, tot i que va atenuant-se segons les darreres dades PIB del 2010. Amb tot, els principals agents econòmics del país veuen amb esperances com Andorra té futur. I així ho han expressat amb el títol amb el que han presentat una cinquantena de propostes per a la reactivació econòmica.
Potser sí que tenim el sostre de vidre, però no som un país on imperi la mediocritat, perquè entre tots (indistintament de la institució i del color polític) estem definint una nova estructura socioeconòmica i institucional que adaptarà el país per recuperar el creixement econòmic al que el país ens tenia acostumats. Encara que juguem al límit, si no tenim confiança entre nosaltres, ¿què ens queda?
Per a més informació consulti l'edició en paper.