• És la primera font de la misèria i una de les majors causes de la inestabilitat política al planeta

Una fam dramàtica afecta la Banya d'Africa. Provoca milers de morts. Empeny famílies a l'èxode. Deixa milions de dones i infants en una total indigència. Ja coneixem però, des de fa nombrosos anys, aquestes crisis que es succeeixen.

No obstant, hem de defugir de la indiferència i lluitar contra la resignació. La fam no rima amb èpoques ja passades i no desapareixerà d'avui a demà. És el quotidià de milions de persones a través del planeta. És la primera font de la misèria i una de les majors causes de la inestabilitat política.

La fam és un escàndol del nostre temps. Exigeix una acció immediata i determinada del conjunt de la comunitat internacional. Requereix, com ja s'en desprèn de les orientacions fixades en el pla d'acció del G20, la posada en marxa d'una estratègia de desenvolupament agrícola en els països més pobres del planeta.

En l'immediat, volem donar el nostre suport a les ONG i al Programa alimentari mundial, que realitzen, en el terreny, un treball excepcional. Sense el compromís d'aquests homes i dones, no hauríem pogut prendre la mesura exacta de l'amplitud del desastre. Els hi devem el nostre reconeixement.

Amb els senyors Alain Juppé i Henri de Raincourt, al títol de la Presidència francesa del G20, hem volgut una reunió d'urgència de l'Organització Mundial de la Alimentació i de l'Agricultura (FAO). El Director de dita agència, el senyor Jacques Diouf, ha volgut escoltar la nostra crida. Per a aquesta ocasió, volem mobilitzar totes les contribucions.

El proper dilluns 25 de juliol estaré a Roma amb la finalitat de reunir, amb els meus homòlegs, els fons necessaris. Dissabte 23 i diumenge 24 de juliol, ja hauré tingut la possibilitat de desplaçar-me a Kenya amb la directora executiva de la PAM, la Senyora Josette Sheeran, i la comissaria europea per la Cooperació i l'Ajut Humanitari, la senyora Kristalina Georgieva, a fi d'avaluar les necessitats a curt i mitjà termini de les poblacions afectades.

MÉS ENLLÀ d'aquesta situació de crisi hem d'afrontar un repte global: alimentar el planeta. A hores d'ara ja sabem que aquests episodis de sequera es multiplicaran en el futur. Sabem que el canvi climàtic ja té un impacte dramàtic en les capacitats productives agrícoles mundials.

Totes les avaluacions convergeixen : caldrà augmentar la producció agrícola en un 70 % d'aquí al 2050 si volem respondre a l'augment de les necessitats alimentàries mundials. Al mateix temps, cal que siguem cautelosos amb l'esgotament dels sòls.

Hem de lluitar contra la predació de les terres agrícoles. No hem de tornar a caure en els errors del consum excessiu de productes fitosanitaris i adobs. Produir més, i produir millor. Aquest és el gran repte al qual la comunitat internacional ha de fer front. Amb un objectiu: la seguretat alimentària per a tots.

EL PRESIDENT de la República ha volgut que l'agricultura fos en el centre de les seves prioritats del G20: l'ha encertada. El pla d'acció que els ministres d'agricultura varen aprovar a París el 23 de juny passat inclou mesures concretes per augmentar la producció agrícola mundial, garantir la independència alimentària dels països més pobres, enfortir la cooperació internacional de cara a les crisis i lluitar contra la especulació de les matèries primeres. Per primera vegada s'acaba amb la lògica que volia que els països del Nord produïen sempre més per als països del Sud, sense considerar la necessitat d'independència d'aquests últims.

La fam a la Banya d'Àfrica ens crida a aplicar amb urgència les mesures d'aquest pla. Ens empeny també a enfortir encara més els dispositius proposats tot i assegurant-nos de la seva ericàcia. La constitució d'estocs d'urgència preposicionats és una de les mesures proposades en el pla d'acció del G20: tirem ràpidament endavant aquest projecte necessari.

Ara, ens mobilitzem per la seguretat alimentària a l'Àfrica. Però demà altres continents també podrien ser afectats per la fam. Fem una crida a la responsabilitat de tots. El temps ha vingut per l'acció. Una mica més de solidaritat per la fam i una mica menys de d'obcecació. Una mica més de cooperació i una mica menys d'egoisme. Aquesta es la via que França proposa.

Ministre francès de l'Agricultura, de la Alimentació, de la Pesca, de la Ruralitat i de l'Ordenació del territori

Per a més informació consulti l'edició en paper.