En aquest diari diuen que a l'estiu tanquen la finestra, quan la màxima hauria de ser aquell vers de García Lorca de deixar el balcó obert perquè entri l'aire, la fresca i la calor, les idees, l'enrenou i que tot, essent el mateix, canviï.

Tot i la treva estival, amb menys notícies que al llarg del curs, llegir diaris, seguir informatius actualment fa difícil que la ment descansi i se situï en relax gratificant com s'espera d'aquests mesos. No solament no s'han resolt els conflictes, sinó que s'agreugen esperant, suposem, al límit de la resistència dels costats enfrontats. I el pitjor de tot és que s'ha arribat a una situació circular, o espiral, no se sabria dir, però que de la que no se'n pot sortir. Vegi's, per exemple, que la crisi ens ha portat a rumiar sobre el canvi de paradigma de la vida econòmica, sense més alternatives ara mateix, que un estalvi convertit en lema per a qualsevol activitat.

Des d'aquest on anirem a parar, des l'admiració sobre els progressos econòmics dels països emergents, ens hem oblidat que no solament hi ha altres situacions conflictives endèmiques, sense solució, sinó que la crisi alimentària, altrament dita fam, s'estén a gran velocitat a l'Àfrica. Si en temps d'optimisme econòmic, no es van trobar gaire solucions malgrat els Objectius del Mil·lenni per eradicar la pobresa extrema, i la fam, del món, ara costaria més invertir més enllà de les ajudes, imprescindibles, de les emergències.

La revolució francesa, la industrial i la Segona Guerra mundial van servir per abolir les diferències de castes, de classes socials i l'esclavitud i aportar el respecte a la persona i a la vida. Si després de tants anys, s'ha de veure que hi hagi deu milions de persones desplaçades per falta de menjar és que ni el mercat agrícola va bé, ni es pot de llibertat. El context d'una recessió econòmica no ha de permetre una involució social. Aquest estiu s'ha de deixar el balcó obert i també la mirada.

Historiadora

Per a més informació consulti l'edició en paper.