• És lamentable la retirada d'Andorra del patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya

El passat 29 de juny el Museu Nacional d'Art de Catalunya reobria, a les 8 del vespre, les sales d'exposició dedicades a l'art romànic català i dels territoris que hi són relacionats culturalment. Una magnifica col·lecció permanent que es mostra en una renovada presentació, gràcies al suport i mecenatge de la Fundación Mapfre que ha permès l'actualització del discurs museogràfic, incorporant millores importants de restauració, conservació, visualització, manteniment i divulgació a través d'activitats diverses educatives..

Està considerada com una de les millors col·leccions de pintura d'art romànic del món.

El Museu es troba dins de l'edifici del Palau Nacional que corona la muntanya de Montjuïc i el seu recinte firal i va començar-se a construir el 1926, inagurant-se el 1929 en ocasió de l'Exposició Internacional de Barcelona d'aquell any.

A partir de 1934 va passar a ser seu del Museu d'Art de Catalunya, buidant-se el 1936 i reobrint-se el 1942 i transformant-se, en el 1990, en el MNAC.

Quatre peces extraordinàries andorranes sobre estuc de calç s'hi troben exposades.

Les pintures de l'absis de l'església de Sant Miquel d'Engolasters (del cercle del mestre de Santa Coloma i datades del 1160), les pintures de l'església de Sant Romà de les Bons conegudes com Apostolat de la Mare de Déu amb la sanefa tricolor de la bandera andorrana al seu peu tot al llarg de la peça (del mestre de Santa Coloma i datades cap a l'any 1164), el Brau alat de Sant Lluc i el Crist de la coronació d'espines, de l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella (ambdues peces del mestre de Sant Esteve d'Andorra datades entre 1200 i 1210).

Malauradament han quedat al magatzem les altres també magnífiques peces sobre estuc de calç com el fris amb la ciutat de Jerusalem, la sanefa vegetal, l'absidiola amb l'anunci a Zacaries, el Sant Joan Baptista i el coper, totes de l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella del ja mencionat mestre i data; i sobre fusta com el frontal, el lateral esquerre, el lateral dret i l'altar de l'església de Sant Romà de Vila (del taller de la Seu d'Urgell i datades del primer terç del segle XIII, 1200).

La col·lecció del MNAC es va començar a formar a finals del segle XIX.

Com n'és d'envejable el MNAC! I no només per la seva col·lecció sinó com a institució, per la seva història, per la situació del museu, pel nombre de visitants que té, per la seva presència online, per disposar del mecenatge de nombrosos i importants patrocinadors, per les personalitats que en formen el seu patronat, pels seus socis, per l'associació d'amics del MNAC, per les activitats que realitza, per les seccions que té en altres museus del territori català, per la xarxa de relacions amb altres museus...

I com lamento la retirada d'Andorra del patronat del MNAC!

No crec que estar representats dins d'aquesta institució hagi de ser contradictori als legítims interessos de recuperació dels béns culturals del patrimoni andorrà que es troben a l'exterior. Ben al contrari.

Entre el poder-ho tenir tot i el no tenir res hi ha un llarg trajecte. I la realitat és que avui no tenim res, tot i tenir molt perquè el que tenim ho tenim tancat. Volent-ho tenir tot fem com si no tinguéssim res. I no és això.

Tenim un magnífic material com es va posar de relleu amb l'exposició Andorra un profund i llarg viatge que ens va sorprendre a tots i sorprenia als que no ens coneixen per la seva qualitat. I, sorprenentment allò que havia de ser permanent es va retirar i altre cop al magatzem.

I tenim a disposició, al centre, entre Andorra la Vella i Escaldes (l'antiga Caserna de Bombers), a l'entorn de 5.000 m² edificats desaprofitats i que poden ser fàcilment rehabilitats per a poder mostrar permanentment les joies del patrimoni artístic i cultural andorrà dins d'un museu nacional, modest si, però digne.

Des del 1962 amb l'obertura del Museu de Casa de la Vall està pendent la creació del museu andorrà d'art i cultura (MAAC). Més de 50 anys esperant-lo són massa!

Aprofitar tots els contactes, no aïllar-se del món, aprofitar les xarxes (interiors i exteriors), ser oberts d'esperit i acció, no deixar de filar cada dia el nus que toca per petit que sigui, no aturar-se i avançar cada dia un pas, aprofitar tots els recursos i mitjans possibles i sobretot saber fer l'andorrà en el seu millor sentit, és l'únic camí que podem recórrer els andorrans, és a dir els pobles pobres i petits però dignes, és a dir que no renuncien a la llibertat.

Hi ha qui estaria disposat a pagar per ser present en els millors museus del món, com a promoció turística. Mentre no siguem capaços d'estar a l'altura ens cal aprofitar-ho tot.

Cada dia que passa és un dia perdut. Cal recuperar urgentment i decididament l'exposició permanent d'Andorra un profund i llarg viatge, i ampliar-la amb més material, com cal i quan es pugui, i mostrar-la en un espai provisional o definitiu, com cal i tant aviat es pugui.

El govern actual, i els seus ministres de cultura, tenen com a qüestions més rellevants per aquests propers quatre anys els temes, efectivament, de la Vall del Madriu i els perímetres de protecció cultural, però també són essencials i haurien de ser prioritaris, l'obertura urgent de l'exposició permanent de tot el material que constitueix el contingut del Museu andorrà d'art i cultura (MAAC), deixant per a més endavant el projecte definitiu del continent o edifici emblemàtic del mateix.

Cal fixar entre les prioritats del ministeri l'establiment d'un model cultural nacional adaptat al país i que coordini i optimitzi els recursos humans i econòmics, que inclogui l'associacionisme cultural, les administracions generals i comunals, les fundacions d'interès públic i els privats, així com la llei del mecenatge, proveint dels recursos i dels mitjans de funcionament; i millorar la gestió concertada, intel·ligent i agosarada dels museus culturals del país que es poden ampliar a més de 20, convertint-los en un atractiu turístic més durant tot l'any i com a alternativa als mals moments climatològics. H

Arquitecte