• El PS continua instal·lat en el tacticisme de curta volada i la rebequeria institucional

Potser algun assessor de comunicació em diria que –essent com sóc una consellera de la majoria- no he d'entrar a rebatre totes i cadascuna de les rebequeries de l'oposició. Que l'oposició busca, com és fins a cert punt lògic, notorietat dia sí i dia també i que en canvi nosaltres –des de la majoria parlamentaria i des del Govern- el que necessitem és calma i tranquil·litat per treballar.

El mateix assessor podria argumentar que el millor és deixar que els socialdemòcrates continuïn fent polèmica estèril al voltant de la flexibilització d'horaris comercials, un assumpte en el qual el PS ho té complicat després d'haver trencat tot lligam amb l'opinió pública i només poder-se refugiar –com ho fa- en tacticismes parlamentaris de curta volada.

Certament, davant d'actituds com aquesta molt sovint la millor resposta és el silenci; però des del Grup Parlamentari Demòcrata volem dir la nostra perquè entenem que hi ha coses que no podem deixar que es diguin amb tanta lleugeresa.

No sé fins a quin punt tindrem èxit els demòcrates –pel bé d'Andorra espero que molt- en la nostra voluntat de portar a les institucions una nova manera de fer política, però del que sí estic del tot convençuda és que hi ha coses que mai no canvien; el victimisme de la direcció del PS és una d'elles: el van practicar durant anys a l'oposició, el van practicar –de manera incomprensible i estratègicament desastrosa- mentre eren al Govern i el tornen a practicar ara.

El victimisme socialdemòcrata consisteix a interpretar qualsevol crítica a la seva tasca d'oposició com un qüestionament dels drets de la minoria i de la democràcia parlamentària. Quan els demòcrates lamentem que el tacticisme del PS endarrerirà l'entrada en vigor de la liberalització d'horaris comercials no estem qüestionant el dret de la minoria socialdemòcrata a fer totes les esmenes que vulgui; i no cal que el seu president de Grup ens citi el reglament del Consell.

No hem negat mai ni tampoc hem deixat mai de preveure la possibilitat que els socialdemòcrates presentessin una esmena a la totalitat. L'oposició té tot el dret a presentar les esmenes a la totalitat que vulgui, però tenir un dret no significa haver-lo d'exercir per sistema ni tampoc exclou que d'altres puguin criticar com s'exerceix. I això és el que vam fer des del nostre Grup Parlamentari i des del Govern.

A jutjar per les esmenes a l'articulat que han presentat els socialdemòcrates, sembla que l'única raó de pes per refusar aquesta llei sigui la possibilitat de traslladar la festivitat de la Constitució. Era aquest un motiu suficient per presentar l'esmena a la totalitat? Com s'entén que una esmena a la totalitat vagi acompanyada de tan poques esmenes parcials? És per això que els demòcrates vam lamentar la presentació d'una esmena a la totalitat que semblava encaminada a endarrerir l'aprovació i l'entrada en vigor de la flexibilització d'horaris comercials.

¿Qui atempta més contra el dret de l'oposició a fer esmenes: una majoria disposada –malgrat la urgència- a donar més marge per demanar eventuals pròrrogues o una oposició que utilitza aquest dret de manera tacticista?

Però també cometríem un error els demòcrates si permetéssim que els socialdemòcrates en endinsessin pel seu camí de regat curt i estratagemes de distracció fins al punt que els arbres no ens deixessin veure el bosc.

Senyors de l'oposició: nosaltres lamentem que posin pals a les rodes a una mesura necessària –per bé que no suficient- per a la reactivació econòmica i vostès lamenten que nosaltres ho lamentem i diuen que la culpa és nostra.

Potser no arribarem a posar-nos d'acord en això, però nosaltres no mantindrem aquest debat fins a l'infinit. El debat important aquí és si volem o no ser un país turístic i competitiu, si volem o no ajudar un sector com el del comerç que passa per moltes dificultats i si volem o no acabar amb l'anomalia que representa que tots els països del nostre entorn tinguin horaris comercials més flexibles que els nostres.

Nosaltres, i així ho vam dir durant la campanya i ho hem mantingut després de les eleccions, apostem per avançar en aquesta línia. Esperem que el dia 28 els socialdemòcrates ens facin saber què en pensen; sempre i quan el seu tacticisme d'estar per casa i les seves rebequeries institucionals els deixin temps per pensar en alguna cosa més.

De moment està clara una cosa: quan el Govern i el Grup Demòcrata lamenten l'endarreriment de la votació i entrada en vigor de la llei ho fan pensant en els efectes beneficiosos que aquesta llei tindrà sobre el sector del comerç: sobre les empreses i sobre els seus treballadors.

A la vista dels fets i les declaracions, no tenim clar que als socialdemòcrates els moguin els mateixos objectius.

Per a més informació consulti l'edició en paper.