A les tavernes de la Cava Baja, a Madrid, es parla de la prima de risc amb la mateixa soltesa que dels fitxatges de Mourinho. Estem formant una generació que aprèn macroeconomia als telenotícies. Es reciten els mantras de «rescat», «bons sobirans», «fallida» i «contagi» com uns animals fantasmagòrics que devoren la nostra existència. El consol és que els economistes, els primers ministres i els directors de les sucursals de banca tampoc entenen res.

Fem un petit repàs. Tot estava controlat fins que va rebentar un gegant de les finances que tenia més de cent anys i es deia Lehman Brothers. Un petit grup de les elits financeres del món portava anys jugant a la ruleta russa amb les hipoteques. Però en comptes d'apuntar al seu cap ho feien a la de tots nosaltres. El resultat és conegut: contagi a la banca internacional i injecció de diners dels impostos dels ciutadans de molts països perquè els bancs no anessin a la fallida i els seus directius poguessin seguir cobrant obscens sous milionaris en euros. Els molt pocavergonyes són uns colpistes de les finances. Provoquen una situació de risc, exigeixen als governs que salvin els bancs i segueixen quedant-se amb la part del lleó.

A partir d'aquí es va establir que Grècia no podia pagar els seus deutes i, en comptes d'intervenir immediatament per assegurar l'estabilitat de l'euro, Alemanya va començar a parlar dels «ganduls del sud»; xenofòbia en comptes de solucions. Egoisme en comptes de solidaritat. Alemanya no es va adonar que abandonant Grècia s'estava disparant al peu. El tema és molt més complex que el voluminós deute grec. El contagi ha posat contra la paret a Portugal, a Irlanda i a Espanya. Però també a Itàlia i, en el recorregut, no està lluny França. El Regne Unit també té un dubte voluminós i Estats Units no creix ni genera ocupació.

Però l'assumpte és més fàcil del que sembla: només fa falta coratge perquè la sobirania política controli l'economia. Alguna cosa que està a la Constitució de totes les democràcies però que els taurons financers estan posant a la picota amb tècniques de cop d'estat econòmic. Si generen suficient pànic, s'ho quedaran tot. Ja ho estan fent: estan privatitzant les nostres vides.

Per a més informació consulti l'edició en paper.