• Una nova normativa governamental autoritza aquesta pràctica, prohibida durant 5 anys

L'ablació femenina recobra força a Indonèsia a causa d'una nova normativa governamental que autoritza aquesta pràctica, després d'haver estat prohibida al país durant més de cinc anys.

Els grups compromesos amb la defensa dels drets humans denuncien que el rescat d'aquest tipus de mutilació suposa una involució en el llarg camí recorregut per protegir les dones indonèsies, de les quals vuit de cada deu professen la religió musulmana.

«La circumcisió és una forma d'abusar de la dona», diu Aditiana Dewi, representant del Centre de Drets de l'Islam i les Dones d'Indonèsia (Rahima). «És un pas enrere en els drets de la dona», afirma.

El Ministeri indonesi de Sanitat va aprovar a la fi de l'any passat una norma que «legitima pràctiques de mutilació genital femenina i autoritza certs professionals a dur-les a terme», segons Amnistia Internacional.

La portaveu de Rahima culpa de la retallada dels drets de la dona al Consell d'Ulemes d'Indonèsia –un grup de clergues que estableix el que és correcte segons l'Islam– perquè es va negar a recolzar la seva prohibició i sosté que la pràctica no causa dolor ni trastorns.

Algunes interpretacions religioses que es divulguen de boca en boca pel país encoratgen aquest costum, encara que Aditiana assegura que «no existeix ni un vers a l'Alcorà que esmenti la circumcisió en la dona, es tracta d'una praxi cultural».

Amnistia Internacional i diverses associacions civils indonèsies han condemnat en un comunicat conjunt la mutilació parcial o total dels genitals femenins, que consideren «una forma de violència».

Al seu torn, denuncien que el nou decret vulnera diverses lleis nacionals en matèria de drets humans, discriminació per gènere i protecció de menors.

En el seu informe «Sense alternatives: barreres per a la salut reproductiva a Indonèsia (2010)», Amnistia Internacional va constatar que la circumcisió femenina es pràctica amb regularitat sobretot en el mitjà rural i durant les primeres sis setmanes de vida, a petició dels pares «per motius religiosos».

Les associacions com Rahima, embarcades en una dura lluita que persegueix conscienciar la població sobre els drets de la dona i vetllar perquè es respectin, troben el seu major escull en les comunitats rurals, on en general els caps locals practiquen l'ablació o la fomenten.

«En alguns llocs les circumciden amb fulles o monedes, fins i tot hem conegut casos en els quals els xamans deixen grans d'arròs al clítoris de la dona i apropen una gallina a la vagina perquè picotegi», explica Aditiana.

El Govern al·lega que la norma ha estat aprovada, precisament, amb la finalitat d'evitar que persones sense coneixements puguin realitzar pràctiques cruels.

La directora del departament de maternitat del Ministeri de Sanitat, Ina Hernawati, defensa el decret perquè «impedeix que qualsevol xaman pugui dur a terme la circumcisió».

«Si els pares ens demanen consell, els expliquem que des d'una perspectiva mèdica la circumcisió femenina no serveix per a res», va indicar Hernawati al diari «The Jakarta Post».

Existeixen quatre classes d'ablació femenina, la més lleu talla la part superior del clítoris i les més severa amputa el clítoris, els llavis majors i menors, i cus els dos costats de la vulva.

Encara que la regulació indonèsia estipula que aquesta pràctica ha de respectar els genitals i solament extreure la pell que envolta el clítoris, el grau varia depenent de la creences i costums de cada comunitat de l'arxipèlag.

«Al sud de les illes Cèlebes, els musulmans que viuen en cultures patriarcals defineixen la circumcisió femenina com l'extracció total del clítoris», explica Masruchah, vicepresidenta de la Comissió Nacional sobre la Violència contra les Dones.

L'Organització Mundial de la Salut estima que entre 100 i 140 milions de dones han estat sotmeses a algun tipus de mutilació genital, la majoria a Àfrica, i afirma que aquesta pot interferir amb les funcions normals del cos, causar dany i conseqüències per a la salut i, fins i tot, provocar dificultats en el part.

Per a més informació consulti l'edició en paper.