• L'arquebisbe d'Urgell i el president del COI van deixar una empremta profunda a la societat

Plutarc, el gran historiador, biògraf i assagista grec contemporani de l'emperador Claudi, autor de les formidables Vides paral·leles, escriu a Agis i Cleòmenes: «En rigor, l'home de bé acomplert i perfecte no necessitaria absolutament cap glòria, llevat de la que dóna accés a les realitzacions». Des de la humilitat i salvant totes les distàncies, voldria comparar a la manera de Plutarc dues personalitats que vaig tenir la fortuna de conèixer: l'arquebisbe Joan Martí Alanis i el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch. L'un i l'altre han deixat profunda empremta en la societat.

Monsenyor Joan Martí Alanís va néixer al Milà (Alt Camp) el novembre de l'any 1928 i va morir l'octubre de 2009 a Barcelona. Ordenat sacerdot el 1951, fou bisbe d'Urgell des del 1971 fins al 2003. Durant aquest llarg període de 32 anys va ser Copríncep d'Andorra, compartint l'alta responsabilitat política amb successius presidents de la República Francesa. L'any 2001, la Santa Seu li atorgà la dignitat d'arquebisbe a títol personal.

Els meus vint anys d'alcalde de la Seu d'Urgell varen coincidir amb el seu pontificat. Aquesta circumstància i el veïnatge físic facilitaren la nostra relació. Martí Alanis va ser home d'església i estadista. Inspirat en l'esperit renovador del Concili Vaticà II, va modernitzar les estructures del Bisbat d'Urgell i va influir en l'aggiornamento de l'església catalana i espanyola des de càrrecs de responsabilitat en les Conferències Episcopals. El copríncep Martí Alanis, d'altra part, va ser el principal impulsor de la Constitució andorrana, que proclama el Principat com a Estat independent, de dret, democràtic i social, el que significà un pas qualitatiu de transcendència històrica. El recordo com una persona cordial a la curta distància, cultíssim, d'exquisida conversa, amb fi sentit de l'humor, interessat per la teologia, la sociologia, la filosofia i la historia. Sensible també a la música (sobretot de Bach, Mozart i Schubert), l'arquitectura i la pintura (ell mateix era pintor de paisatges). Un pastor, dotat d'estimació i d'autoritas en temps d'enormes transformacions socials.

Vaig conèixer Joan Antoni Samarach en els anys de preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Samarach va néixer a la Ciutat Comtal l'any 1920 i va morir a la mateixa ciutat l'abril de 2010, després de 90 anys de fecunda activitat en els camps de la política, les finances i, de forma especialíssima, de l'esport. Fou un home amb una singular capacitat d'adaptació a l'entorn sociopolític. President del COE (1966-1970), delegat nacional d'Educació Física i Esports d'Espanya (1966-1970), president de la Diputació Provincial de Barcelona (1973-1977), president de La Caixa (1987-1999), ambaixador a Moscú (1977-1980) i finalment, president del COI (1980-2011).

Samarach va tenir una influència notabilíssima en les darreres dècades del segle XX en el concert internacional. Tothom accepta que va ser el president de l'olimpisme més decisiu des del fundador Pierre de Coubertin: el va modernitzar, va concitar la participació dels millors atletes, el va prestigiar com ningú no ho havia fet mai. Era rebut als països dels 5 continents com un cap d'estat. Va ser generós amb la seva ciutat. Ell i Pasqual Maragall van posar Barcelona al món com a model d'urbanisme de qualitat, de col·laboració pública i privada, d'imaginació i de participació popular. Samaranch va poder expressar satisfet, en la cerimònia de clausura, que els de Barcelona havien sigut «els millors jocs de la història». Vaig sentir en directe, emocionat, a Lausana l'any 1986, aquelles paraules màgiques: «à la ville de... Barcelona!», que varen significar l'inici d'una fantàstica aventura, les conseqüències de la qual encara perduren. Samaranch no exterioritzava els seus sentiments,era exigent, puntual i alhora molt amable i càlid.

Monsenyor Martí Alanis i Joan Antoni Samaranch van tenir molt en comú. Van ser coetanis durant bona part del segle XX i la primera dècada de l'actual, una època convulsa de la història de la humanitat que ha comportat transcendentals canvis econòmics, polítics i socials. Poc s'assemblen la Catalunya, l'Espanya, l'Europa i el món d'avui als que varen conèixer en la seva joventut i maduresa. Ells van viure aquestes mutacions des de dins, i van contribuir al progrés amb les seves realitzacions, amb paraules de Plutarc. Martí Alanis i Samaranch comparteixen la condició d'estadistes, «els que miren més enllà», els que tenen una visió que ultrapassa la mera conjuntura. Poques persones com ells van saber intuir la influència futura dels media en la configuració de les societats contemporànies i en la fixació de la seva escala de valors.

L'arquebisbe i el president del COI van ser visionaris i realistes alhora, qualitats necessàries per a transformar les societats transcendint la mera teoria. Martí Alanis va ser decisiu per a la modernització del Principat d'Andorra, com a impulsor de la Constitució. Samaranch va dur endavant l'hercúlia tasca de posar al dia l'olimpisme, convertint-lo en la manifestació més universal del nostre temps. Pel seu mestratge, la Seu d'Urgell va enaltir-se a ella mateixa atorgant-los-hi sengles Medalles d'Or de la Ciutat.

Joan Martí Alanis i Joan Anotni Samaranch em van fer l'honor de la seva amistat. Els vaig admirar i vaig aprendre molt d'ells: serens , sòlids en les seves conviccions, allunyats de la superficialitat tan abundosa avui, propers i senzills de tracte , profunds coneixedors de la natura humana. No són precisament aquestes les qualitats dels homes savis?

Per a més informació consulti l'edició en paper.