Jo sóc jo i la meva circumstància, deia Ortega i Gasset per referir-se a la realitat circumdant que forma l'altra meitat de la meva persona. Afegia que ens trobem a nosaltres mateixos solament en la mesura en què ens veiem instal·lats en el món. Ens ocupem amb les coses, les persones, la nostra circumstància. El jo i la circumstància estan travats totalment. En el meu cas, la feina en un centre educatiu és una de les meves circumstàncies. La raó de ser de la meva tasca són els alumnes, destinataris de la meva acció. Però hi ha un altre pilar que sustenta, no ja el meu treball, sinó la meva pròpia vida: els companys. Passar vint-i-cinc anys al mateix centre vol dir que has passat moltes hores, durant molts dies, amb les mateixes persones. Hi ha hagut no solament contacte amb elles, també aproximació, familiaritat, confiança. Vol dir que m'he sentit pròxim i les he sentit pròximes. L'aproximació i la comunicació es poden manifestar de diferents maneres. N'hi ha una que m'agrada especialment: rebre un somriure d'algú amb qui et trobes pel passadís o amb qui parles a la sala de professors. Han estat molts els moments per compartir en tots aquests anys. Sentir-te escoltat és molt semblant a sentir-te recolzat i això reforça el sentiment de companyonia i enforteix lligams. Els companys de feina poden condicionar la teva tasca fins al punt de fer-la més agradable o més complicada. Per això és una benedicció tenir bons companys de feina. Són ells els qui m'ajuden a sortir endavant, a continuar el meu camí, a ser jo mateix fins al punt que jo sóc jo en la mesura que els altres han actuat a la meva vida. Així passa quan tenen paciència amb les meves dèries, quan em diuen una paraula amable, quan fan servir el sentit de l'humor per trampejar una situació desagradable, quan són comprensius amb les meves mancances, quan accepten les meves opinions o les rebaten, quan em fan callar perquè dic coses inconvenients, quan en tantes i tantes situacions són presents per certificar que, sense els companys, la meva feina no seria eficaç i la meva persona no s'hauria enriquit tant. He arribat a la conclusió que els companys són molt importants en la meva vida perquè em sento molt estimat per ells i els estimo. Gràcies companys per la vostra presència, generositat i estimació. Solament puc donar-vos les gràcies. Gràcies per fer-me feliç.

Per a més informació consulti l'edició en paper.