• Un 80 per cent dels més de 30 milions de gais xinesos senten depressió i pànic

Els gais xinesos, considerats malalts mentals fins fa una dècada, són avui víctimes de tractaments que suposadament «guareixen» la seva orientació sexual, en forma de teràpies i medicaments considerats una estafa tant pel col·lectiu com pels sexòlegs.

«No es pot dir que guarim al cent per cent a la gent. En teoria és així, però ningú ens creuria si ho diguéssim així», assenyala una d'aquestes clíniques en conversa telefònica amb el documental Tractaments que guareixen, dirigit pel cineasta i actor gai Xiaogang Wei i disponible a la pàgina web Queercomrades.com.

«Alguns d'aquests tractaments usen la psicoteràpia, també medicaments, alguns antidepressius. En el passat fins i tot s'usaven descàrregues elèctriques per controlar les fantasies sexuals amb persones del mateix sexe del pacient», assenyala Wei, nascut a la regió autònoma de Xinjiang fa 35 anys i resident a Pequín.

En un país en el qual encara es discrimina als homosexuals malgrat la seva accelerada obertura, aquests segueixen amagant la seva condició a les seves famílies fins al punt de contreure matrimoni per fer callar els rumors, per la qual cosa són les seves esposes les primeres demandants d'aquests tractaments, seguides d'altres familiars.

«Els tractaments per una hora poden costar a partir de 300 yuanes (32 euros o 46 dòlars) només per xerrar», explica Wei, qui recorda que un hospital de la ciutat oriental de Nanquín (Nanjing) clamava falsament haver «guarit a més de 300 gais».

Un dels casos més dramàtics desvetllats pel documental del documentalista és el del fotògraf A Wen: «Estava molt enamorat d'un company del meu poble, en Chongqing. Sofria moltíssim. Un dia em vaig prendre mig litre de licor, perquè no podia amb la depressió. Plorava moltíssim».

«Vaig deixar d'anar a classe i el professor va parlar amb els meus pares. Aquesta va ser la primera vegada que em van enviar a una institució mental. Plorava i els deia que no em passava gens, però els doctors no m'escoltaven. Mai els vaig dir que bevia perquè m'agradaven els homes», assenyala A.

Wei explica com un altre dels pacients sotmès a teràpia, el xinès-holandès Sander Chan, va passar set anys en tractament, flagel·lat per la seva condició catòlica, segons confessa en el documental, i encara així mai va aconseguir canviar.

A Xina l'homosexualitat es va considerar una malaltia mental fins al 2001, quan van començar a aflorar aquestes clíniques privades per tractar a aquells que expressessin el seu desig de canviar d'orientació.

Encara que Occident sempre ha qualificat de discriminatori el fet que l'homosexualitat estigués inclosa en la llista de malalties a la Xina, la veritat és que va ser una forma de protegir a un col·lectiu al que fins llavors es considerava delictiu.

Els gais, que van sofrir les violentes persecucions de la Revolució Cultural (1966-76) juntament amb minories, com a intel·lectuals, artistes, professors, comerciants o religiosos, podien així evitar la presó i sotmetre's a tractament.

Des de la dècada de 1950, aquestes teràpies consistien a usar descàrregues elèctriques per frenar les fantasies sexuals, a injectar hormones i en un altre tipus de tortures, però «gens d'això va funcionar», assegura Wei.

Durant un període determinat es va considerar una malaltia per protegir als gais del càstig penal, però aquest període ja ha acabat. Això va ser durant els anys 60 i 70 a la Xina, influïts pel psicòleg alemany Richard Freiherr von Krafft-Ebing (1840-1902), va explicar a Efe el sexòleg xinès Zhang Beichuan.

Zhang, autor del llibre Amor homosexual (1994), assegura sense embuts en conversa telefònica des de Qingdao que els tractaments actuals per guarir l'homosexualitat són «una pura estafa».

Un 80 per cent dels més de 30 milions de gais xinesos senten depressió i pànic a causa de la seva condició, per la qual cosa el mercat potencial per a aquestes cures fraudulentes és alt, com va mostrar un primer i infructuós intent de desembarcament el 2007 per part del moviment nord-americà Ex-gai, molt vinculat a la cura mitjançant la il·luminació religiosa.

Dos anys després van sortir al mercat les Càpsules Mèdiques per Guarir l'Homosexualitat, explica Wei, els beneficis de la qual es desconeixen encara que clamen modificar al cent per cent l'orientació sexual.

El principal motiu, prossegueix el cineasta, és els diners, però també un malentès: el creure que es pot deixar de ser gai.

«Ells són normals, encara que siguin una minoria», assenyala Zhang. «Els tractaments que ofereixen només poden causar amargor, depressió i fins i tot desitjos de suïcidi, ja que se'ls acusa de ser anormals».

Tant aquest autor com la sexòloga Li Yinhe, famosa per haver demanat en nombroses ocasions la legalitat dels matrimonis gai a Xina, coincideixen que malgrat aquesta situació, en els últims cinc anys la Xina ha experimentat una enorme obertura de mires.

«Crec que en aquests deu últims anys s'ha progressat molt. Abans era un problema moral, com la prostitució o la droga, després va ser una malaltia, la qual cosa ja va ser un avanç, ara tenen fins a les seves pròpies web d'internet», explica Li.

¿Què falta? Major informació i educació entre la societat i en la premsa per frenar la discriminació que encara existeix, asseveren aquests dos sexòlegs.

Per a més informació consulti l'edició en paper.