Venedors d'il·lusió
Encara que en política els conceptes d'esquerra i de dreta són cada dia més difusos, tots tenim al cap què vol dir cadascun d'ells.
El dubte ens arriba quan veiem com governs que sobre el paper són d'esquerres han de començar a aplicar polítiques, especialment en l'àmbit econòmic, que no es corresponen amb el concepte que majoritàriament es té d'aquesta ideologia, i això darrerament està passant molt sovint amb motiu d'aquesta crisi que ningú sap quan i com acabarà.
En aquest context, semblaria coherent –o almenys prudent– que els partits de dreta que estan a l'oposició donessin suport a aquestes iniciatives, que allò que intenten és que el país pugui sortir de la crisi, que la situació econòmica millori i que l'entorn reconegui i valori els esforços que s'estan fent. Tanmateix, això no passa. No va passar a Portugal –amb el resultat que sabem: deterioració de la situació, condicions més estrictes per part de la comunitat internacional per «donar» les ajudes corresponents i, això també, victòria de la dreta a les eleccions–, no passa a Espanya –el govern aconsegueix tirar endavant les reformes amb el vots dels nacionalistes, no amb els del PP– i no passarà a Grècia –avui se'ns confirmarà.
En tots els casos, és més important per a aquests partits desgastar l'adversari –i, com a conseqüència, fer-lo fora del govern– que no ajudar el país i els ciutadans en la lluita contra una situació anòmala.
Curiosament, tots aquests partits de propostes alternatives en fan ben poques, només s'oposen a allò que presenta l'adversari, i quan les soluciones proposades s'atansen a les que havien defensat, tampoc hi donen suport. És més important la derrota de l'adversari que el bé general. I allò que és tant o més sorprenent és que els ciutadans, quan toca valorar la situació a les urnes, els hi estan donant la raó, segurament perquè, sense valorar altres qüestions, han perdut la confiança en una esquerra obligada a fer allò que no voldria. És difícil compaginar pragmatisme i il·lusió.
Per a més informació consulti l'edició en paper.