en la mentalitat infantil i adolescent el concepte de temps no va més enllà de la setmana vinent, és allò immediat, proper, el que passarà avui, demà. El temps a llarg termini no existeix. La primera presa de consciència amb el seu pas inexorable es dóna en el moment que esgoten l'estada al centre educatiu en el que s'han format. Quan de cop i volta s'obre una etapa nova, diferent, desconeguda, descobreixen que el temps passa més ràpid que no es pensaven. Per això les graduacions són agredolces i emotives. La satisfacció d'haver arribat aconseguint les fites proposades es barreja amb la pena d'acomiadar-se. La consciència que tot allò viscut a l'escola ja no tornarà i la separació de les persones amb les que s'ha compartit el dia a dia produeixen una certa tristesa. Mai perdrem el contacte, serem com una família, diuen. L'esdevenidor s'encarrega que no sigui així i deixa en estat latent aquella proximitat aconseguida per l'acumulació d'experiències comunes a l'escola. Solament s'activarà aquesta latència en les trobades que s'organitzaran anys més tard, on reviuran una part d'allò que van ser. El que està plenament activat és el bagatge que l'escola deixa en cadascú. No solament l'escola forma part d'un mateix, sinó que un mateix forma part de l'escola, que, com en una competició per equips, ha propiciat que els mestres s'entreguin el relleu per tal d'arribar a la meta. Aquest relleu és cadascú dels alumnes que per ella hi passen, perquè encara que alguns marxin cada any, l'escola roman, sempre té alumnes als que acompanyar. Algú pot pensar que la feina de l'escola és molt avorrida perquè cada any ha d'ensenyar als alumnes les mateixes coses. Però és una feina que cada curs presenta novetats, no solament perquè uns alumnes van substituint els altres, sinó perquè el mateix alumne és diferent cada curs, la seva evolució personal no s'atura mai i en la seva singularitat sempre és diferent. És lògic que abandonar l'escola causi tristesa perquè en el seu recorregut vital, els alumnes tenen consciència de la seva vida en funció de l'escola, que és un referent potentíssim. L'altre és la família, que continua la seva tasca en els diferents moments educatius pels que passa qualsevol persona. L'experiència escolar, sigui bona o dolenta, marca per sempre i serà sempre present en el jo personal.

Historiador

Per a més informació consulti l'edició en paper.