El govern de Catalunya va reiterant una i mil vegades que hem d'estalviar, que ens hem d'estrènyer el cinturó i, per tant, que les retallades són inevitables per sortir de la crisi. La veritat és que sí, que som conscients que s'ha estirat més el braç que la màniga i que cal prendre mesures. El que ja no està tant clar és si la mena de mesures que pren el nostre govern són les correctes i són les que la majoria de la població necessita. Honestament tinc els meus dubtes, doncs estic esborronada per l'anomenada Llei òmnibus, que pretén acabar amb més de 80 lleis que regulen la nostra vida col·lectiva. Considero que al darrere d'aquesta manera de governar hi ha una clara voluntat de desfer tota la tasca legislativa que s'havia fet darrerament al Parlament de Catalunya.

Ens diuen que aquesta Llei òmnibus té per objectiu promoure la reactivació econòmica i garantir l'agilitat administrativa; jo penso que, més que a la reactivació econòmica, respon a les demandes de determinats interessos de determinats sectors econòmics, que tenen una determinada visió de país, basada en les privatitzacions dels serveis públics.

Donaré alguns exemples. El primer és la Llei del dret a l'habitatge, que va ser molt temps debatuda, amb aportacions diverses. Aquesta llei va permetre l'increment d'habitatges de promoció social, especialment de lloguer. Certament que amb l'esclat de la bombolla immobiliària s'ha perjudicat la situació de les persones més desafavorides, i que queda un llarg camí per recórrer, però sí que s'assentaven les bases per una política pública d'habitatge. Ara, amb aquest projecte de llei que alguns han anomenat «Omni Abús»,tot això se'n va en orris i no simplifica l'Administració ni incrementa gens ni mica el creixement econòmic. Un segon aspecte a comentar son les retallades al Conca (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts). Les diverses associacions culturals del país se senten profundament amenaçades, entre elles la històrica Institució de les Lletres Catalanes; l'urgellenc Perico Pastor parla de l'esbudellament de l'art i la cultura per part de la Conselleria de Cultura. Per acabar vull comentar l'agressió que representa per al medi natural, en eliminar la declaració prèvia d'impacte ambiental i permetre la circulació de vehicles a llocs fins ara protegits de les nostres muntanyes. I més coses... !Tot plegat, quin greu!

Historiadora

Per a més informació consulti l'edició en paper.