En alguns sectors ha causat un nerviosisme indissimulat la decisió d'Esquerra Unida de no recolzar al PSOE, fins a tal extrem que ja han anunciat el desterrament d'IU com a força parlamentària. Que jo sàpiga partits conservadors, com el PNB i CiU han pactat amb partits d'esquerres i de dretes, i partits d'esquerres, com el PSOE, han pactat amb partits conservadors, unes vegades nacionalistes i, unes altres, no, com és el cas del PSOE basc que va pactar amb el PP, gràcies a la qual cosa Patxi López és lehendakari. En aquella ocasió no vaig escoltar crits aterridors anunciant-li al PSOE la seva condemna eterna a l'extraparlamentarisme, i fins i tot alguns dels quals avui són a punt d'haver d'anar a la sastreria, després d'esquinçar-se les vestidures, van lloar, van elogiar i van enaltir el pragmatisme del PSOE i la cavallerositat del PP. Pensar que els del PP al País Basc són uns cavallers, i els de el PP extremeny, uns canosos resulta bastant ofensiu, jo diria que bastant incomprensible.

A Aragó el PP que encapçala Luisa Fernanda Rudi, va fer-se amb el Govern gràcies al suport del Partit Aragonès Regionalista (que va ser el que li va concedir al PSOE de Marcelino Iglesias que governés en les anteriors legislatures). Ni en aquelles ocasions vaig notar que ningú es trenqués la camisa, amb el car que està la roba, ni en aquesta consideren que el PAR vagi a cometre un suïcidi. ¿Per què, doncs, produeix tal alteració la decisió d'IU d'Extremadura? Pel prejudici ideològic i excloent amb que algunes persones observen la política. És més, aquests mateixos desassossegats, en no poques ocasions, quan els pactes no afavoreixen el que ells creuen que han de ser els evangelis polítics advoquen perquè governi la llista més votada. Bé, doncs la llista més votada a Extremadura va ser la del Partit Popular, circumstància que caldrà atribuir al lliure albir dels extremenys, que van mostrar la seva voluntat, en sufragi universal, lliure i secret.

A tot això, el més gentilhome, el que ha mostrat una opinió més cavalleresca, ha estat el que tindria motius per sentir-se més desdenyat: Guillermo Fernández Vara. Les seves declaracions irreprotxables i elegants són una mostra que no tots els polítics (ni els polítolegs) són iguals.

Per a més informació consulti l'edició en paper.