• La lluita diària per sobreviure al Caire ha portat a recollir xeringues i agulles il·legals dels hospitals

A Egipte, el país on l'hepatitis C es propaga amb més rapidesa, la falta de controls permet als recol·lectors d'escombraries convertir xeringues utilitzades en objectes de plàstic d'ús quotidià com a bols o shishas.

La pipa d'aigua o shisha i el koshari, el popular plat egipci que combina llegums amb pasta, són dues de les icones més característiques dels carrers cairotes; però el que la majoria dels seus habitants desconeix és que els filtres dels narguils i els recipients del koshari provenen de desfets metges infectats.

La lluita diària per sobreviure al Caire ha portat a algunes famílies de recol·lectors d'escombraries o zabalín a deixar de costat el reciclatge dels desaprofitaments més comuns i a treballar amb xeringues, agulles i plàstics contaminats que arriben de forma il·legal dels principals hospitals del país.

Al barri de Manshiet Naser, més conegut com la Ciutat de les Escombraries, els zabalín treballen sense descans i recullen la major part de les 14.000 tones de desfets que cada dia generen els més de vint milions d'habitants del Caire.

«El virus (de l'hepatitis) C és el nostre principal problema aquí», va assegurar a la infermera Marim Fuad en el petit consultori mèdic des d'on l'Associació per a la Protecció del Medi ambient realitza anàlisis de sang i fa un seguiment dels infectats des de l'any 2002.

LA BATALLA contra l'hepatitis C és feroç al barri dels escombriaires, on almenys una vintena de famílies es dedica a reciclar les escombraries dels hospitals que els homes porten d'amagat a la nit en grans borses de les quals les dones, sense guants ni protecció, separen els residus segons el seu tipus.

EN EL PETIT consultori de la Ciutat de les Escombraries, en un carrer asfaltat alguna cosa apartada de les mosques i de la penetrant olor a desaprofitaments que impregna aquest barri, Heba Saad, que treballa reciclant residus, abraça al seu fill que estreny una boleta de cotó contra el seu braç després de sotmetre's a una anàlisi de sang.

Malgrat que ella no està infectada, Saad va assegurar témer la malaltia ja que coneix a gent que la pateix i va voler assegurar-se que el seu fill no l'havia contret perquè, va afirmar, «els qui la tenen estan acabats».

Els zabalín que recullen residus mèdics són els més exposats al contagi de l'hepatitis C, que segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) afecta al 17,4 per cent de la població egípcia, una xifra que creix al mig milió d'infectats cada any.

La vintena de famílies que treballen amb els desaprofitaments dels hospitals a la Ciutat de les Escombraries formen una comunitat molt tancada a la qual és difícil accedir, «encara que no impossible», va matisar la cineasta egípcia Mico Iraqi.

Iraqi va viure amb ells durant tres mesos per rodar el documental El plat dels llops, que denuncia les condicions en les quals treballen aquestes famílies.

En una de les escenes, unes mans nues se submergeixen en un tanc ple d'aigua en el qual suren fragments de plàstic tacats de sang mentre Iraqi parla de l'olor a sang i a pols del magatzem fosc on els zabalín treballen d'amagat.

«És un negoci familiar: el treball dels homes és portar les escombraries dels hospitals i el paper de les dones és separar els residus segons el tipus», va explicar Iraqi, que va lamentar que en aquesta comunitat «ningú tria el seu treball» i els seus membres «saben que estan malalts, però no tenen elecció».

Iraqi va descobrir que, encara que la llei estableix que els residus infectats han de cremar-se en incineradores als hospitals, la majoria acaben sortint dels centres mèdics per la porta de darrere.

«No és la direcció de l'hospital la que ven els desfets, és sempre un petit empleat que vol guanyar una mica de diners extres», va assegurar Iraqi.

L'EPIDEMIÒLEG de l'OMS Naser al Din Tantaui va atribuir la responsabilitat final al Govern egipci i va explicar que els hospitals que no tenen màquines incineradores paguen diners a l'Estat perquè cremi les seves escombraries.

Tantaui va expressar els seus dubtes sobre que les autoritats egípcies estiguin complint el seu compromís d'incinerar els residus mèdics dels centres sanitaris. «El Ministeri està recol·lectant diners, però, ¿on vna aquests diners?», es va preguntar.

L'especialista de l'OMS es va mostrar pessimista respecte al ràpid avanç del virus a Egipte i va assegurar que el nucli del problema és la resignació: «L'hepatitis C es veu com alguna cosa amb el que hem de viure», va subratllar.

Tantaui va lamentar la falta d'estratègies de prevenció de la malaltia, que obliga al Govern a gastar grans quantitats de diners en el tractament dels infectats.

«Ens agradaria tancar l'aixeta abans que haver de lluitar contra l'aigua corrent», va afirmar. H

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.