El 15 de juny els indignats en van fer un gra massa, i a l'emprar la violència contra els parlamentaris van fer un pas enrera en quan a la seva credibilitat. En un Estat de Dret, el Parlament és l'expressió màxima de la voluntat popular expressada a través de sufragi universal, de la legitimitat de la sobirania Nacional.

També en un Estat de Dret hi ha garantit el dret de reunió i el dret de manifestació. Per tant em pregunto si davant dels lamentables fets del passat dia 15 no estarem en un enfrontament entre dues legitimitats democràtiques. En primer lloc vull que quedi molt clar la meva més rotunda condemna a les agressions que van patir una colla de persones al Parc de la Ciutadella des del nostres representants, diputats i diputades del Parlament de Catalunya, (votats per moltes més persones que els indignats), fins a treballadors de la institució, periodistes, policies.

Aquesta actuació no és ni democràtica ni pacifica, és l'exponent d'un totalitarisme aliè a la filosofia del començament del moviment del 15-M. Entenc les raons per la indignació que tenen els indignats, jo també estic indignada, tot i no compartir amb absolut l'actuació de la violència. Sembla que en el si del moviment també hi ha discrepàncies sobre aquesta actuació; com diu el cineasta Pere Portabella l'actuació violenta davant del Parlament va ser un error tàctic.

Considero que el moviment dels indignats representa el sentir de molta gent, la necessitat democràtica d'expressar un malestar produït en principi per una crisi provocada bàsicament per l'especulació immobiliària, per la salvació d'alguns bancs i caixes amb diners de tots, per una corrupció estesa entre les elits del poder, per una manca de previsió i mala gestió dels recursos. Per tot això, els indignats en fan responsables a la classe política sense distincions. Voldria fer una reflexió molt senzilla als indignats: hi ha persones i persones, no és veritat doncs que tots els polítics siguin iguals, Hi persones honestes a tot el ventall polític; també és cert que no tots els indignats són iguals. Els indignats no poden posar al mateix sac a totes les opcions polítiques doncs representen opcions diferents. Per acabar demanar una vegada més la dimissió del Conseller d'Interior Sr Felip Puig, doncs amb unes simples manegues d'aigua, com fa la policia a Anglaterra, es podia haver evitat que s'agredís a ningú ni que s'empressin helicòpters per entrar al Parlament.

Historiadora

Per a més informació consulti l'edició en paper.