40 anys de lluita contra les drogues
- En les últimes quatre dècades els EUA han arrestat a més de 40 milions de persones
La «guerra contra les drogues» que va iniciar Richard Nixon compleix avui 40 anys entre sonors esbroncs als seus enormes costos humans i la seva incapacitat per frenar la circulació de droga, que han portat fins i tot a l'ONU a ratllar-la de fallida.
El 17 de juny de 1971, Nixon va anunciar en un missatge al Congrés «un atac a tots els nivells al problema de l'abús de drogues als Estats Units», que va identificar com «l'enemic públic número u» del país.
La iniciativa, la durada prevista de la qual era de cinc anys, passaria a convertir-se en una estratègia continuada per les set administracions següents i concretada en arrests, extradicions, ajuda militar i intervencions armades a Colòmbia, Mèxic o Panamà.
EN LES ÚLTIMES quatre dècades, el Govern nord-americà ha gastat més de 2,5 bilions de dòlars en la guerra contra les drogues i ha arrestat a més de 40 milions de persones per delictes relacionats amb el narcotràfic i la possessió de substàncies.
No obstant això, el nombre d'usuaris il·legals d'estupefaents als Estats Units ha seguit augmentant fins a fregar avui els 20 milions, en un mercat en el qual les drogues són cada vegada més barates, més potents i més fàcils d'aconseguir.
En un informe publicat aquest mes, la Comissió Global de Política sobre Drogues de l'ONU va declarar que la guerra global contra el narcotràfic «ha fallat, amb conseqüències devastadores per als individus i societats de tothom».
Amb el calculat esquema coordinat des de 1973 per la Direcció Nord-americana Antidrogues (DEA) i dotat d'una ingent quantitat de recursos, resulta difícil determinar quina ha estat la gran fallada de la gegantesca croada.
El tsar antidrogues del Govern de Bill Clinton, Barry McCaffrey, va apuntar el 1996 una eventual causa: és impossible guanyar una guerra en la qual l'enemic no es pot identificar.
L'enfocament policial i militar de l'estratègia dels EUA ha suposat el desplegament de desenes de milers d'agents per perseguir objectius ocults i fugissers que continuaven cobrant-se vides, des del dissolt cartell de Medellín a Colòmbia fins als capos mexicans, passant per les FARC.
Això ha tingut «conseqüències catastròfiques» en aquests països, on la intimidació i les amenaces amb les quals responien els cartells han obstaculitzat a més la independència de la justícia i l'extradició de sospitosos, segons va denunciar el dijous Ethan Nadelmann, director de l'organització Drug Policy Alliance.
En els últims anys, l'estratègia ha evolucionat cap a enfocaments integrals de seguretat com la iniciativa Mèrida a Mèxic, encara que aquesta s'ha vist perjudicada per operacions com la Ràpid i Furiós, en la qual l'afany per localitzar als capos va portar a perdre el rastre d'unes 2.000 armes que van generar més morts.
LA GUERRA antidrogas també ha generat una xacra dins dels Estats Units, segons el governador de Vermont, el demòcrata Pete Schumlin, qui lamenta que el nombre d'empresonats per possessió de drogues vagi en augment i que molts d'ells es converteixin en reincidents després de ser alliberats.
«Necessitem ajudar-los a guarir la seva addicció, no alimentar el problema tancant-los en llocs on aprenguin a ser millors criminals», va dir Schumlin el dijous en una conferència de premsa a Washington.
Per als Agents de l'Ordre Contra la Prohibició (LEAP), una recentment creada plataforma de jutges, policies i altres agents de l'ordre nord-americans, la resposta és clara: legalització.
«Com més perillosa sigui la droga, més important és acabar amb la seva prohibició i començar a controlar-la amb normes. No podem seguir deixant elements tan destructius en mans de criminals», va dir a la cadena CNN el portaveu de LEAP, Neill Franklin.
El Govern de Barack Obama, a través del seu tsar antidrogas Gil Kerlikowske, va assegurar el 2009 que no mantindria l'enfocament errat de les administracions anteriors, però són moltes les organitzacions que denuncien que el resultat és encara el mateix.
I igual que a Nixon no li van ser suficients els 100 milions que va sol·licitar per acabar amb el consum de marihuana entre els hippies i l'addicció de molts combatents a Vietnam a l'heroïna, tampoc estan clars els fruits dels 15.500 milions que Obama ha destinat aquest any a la tasca, un pressupost 31 vegades major que el de fa 40 anys.
Periodista
Per a més informació consulti l'edició en paper.