Newton i els partits polítics
Relacionar les lleis de Newton amb els congressos que viuran la gent del PS i de DA en els propers dies, pot resultar agosarat però també pot ésser il·lustratiu. Recordant el curs escolar de física, una de les llei de Newton, el principi d'inèrcia estableix com tot cos lliure, sobre el qual no actua cap força, manté el seu estat de moviment, ja sigui en moviment rectilini uniforme, ja sigui en repòs. El problema està en què en el món real, els cossos com també els partits polítics, mai es mantenen indefinidament en moviment, tots modifiquen la seva velocitat, o acaben perdent empenta fins aturar-se.
El principi ens serveix per mostrar els diferents moviments dels dos partits, que com resulta ben palès, l'un està en moviment mentre que l'altre està perdent pistonada.
El congrés de DA servirà per formalitzar-se com a partit polític, estructurar la gran pinya de centre-dreta i començar a cercar les persones idònies per encapçalar les comunals del desembre. Un repte difícil però que els resultarà assumible davant un escenari victoriós on poden renovar la confiança de cinc comuns. Seguint amb el principi de Newton, en aquests sis mesos, procuraran evitar que apareguin resistències que frenin el seu moviment. En aquest sentit l'estratègia de Govern demòcrata serà clara, prendre poques decisions però plenament vinculants per intentar reactivar l'economia del país, com ho han fet amb la modificació de la llei dels horaris comercials o la modificació de la llei del sòl.
El congrés de demà del PS té un altre escenari, totalment antagònic al que va celebrar fa un parell d'anys. Després de les eleccions de l'abril de 2009, el moviment del PS va començar a desaccelerar en el segon any de mandat de Bartumeu, per acabar completament aturat en les darreres eleccions generals.
Com si s'hagués punxat la pilota, en aquests moments, el PS és com una bola desinflada, amb pedres a l'interior que l'impideixen fer un gir de 360 graus sense cometre un error. En tot cas, els congresos són els moments idonis per canviar les tendències i els lideratges, d'aquí que quatre de les cinc ponències presentades siguin per provocar un canvi intern.
Amb tot, resta per saber si els seus militants, cansats, desisteixen de continuar en un grup sense moviment, o si bé recobren l'empenta per inflar de nou la pilota i poc a poc tornar a fer-la girar.
Tal com deia en un altre article just abans de les eleccions, aquí la política no s'acaba, així que en ambdós partits, com en tot moviment, més tard o més d'hora, tornaran apareixen noves resistències o altres forces que modificaran, de nou, la situació actual.
Per a més informació consulti l'edició en paper.