Uns centenars de ciclistes madrilenys s'han manifestat nus sobre els seus vehicles per expressar la seva vulnerabilitat entre els cotxes, de manera que es troben en perfectes condicions de comprendre la vulnerabilitat dels vianants, de les persones, entre les bicicletes. Per aquesta comprensió, i per demostrar que ells no són criatures avassalladores i irrespectuoses com la majoria dels que es desplacen a bord d'automòbils, els usuaris de bicicletes haurien d'abstenir-se d'envair els espais dels vianants, això és, les voreres, els parcs, els jardins o els passejos marítims per on els transeünts es figuren estar a resguard dels vehicles de dos, quatre o més rodes, sobretot els nens (que corren erràticament i en zig-zag) i els ancians, que caminen poc a poc.

Disfressats de ciclistes (un ésser humà sobre una bici no és necessàriament un ciclista, però abillat en pla Tour de France si que va disfressat), un nombre cada vegada major de ciutadans ha donat a entretenir els seus ocis muntant amb bicicleta, activitat en els molts beneficis de la qual no cal detenir-se. Per desgràcia, també han donat a fer-ho, com si no hi hagués camp, entre les persones, i, preferiblement, quan la concentració d'aquestes, passejant tranquil·lament, és major. El resultat, clar, és el mateix que els ciclistes denuncien tan amargament, només que en aquest cas els botxins són ells. ¿Existeix quelcom més desagradable, desigual i perillós que la impossible convivència entre automòbils i bicicletes? Sí: la impossible convivència entre bicicletes i persones a pèl, en la qual aquestes es veuen despullades de la llibertat de circulació i del dret a la seguretat mentre circulen o fan el que els dóna la gana. Ningú ha explicat a la gent, pel que sembla, que una bicicleta és un vehicle, un vehicle tot el sa i divertit que es vulgui, però un vehicle, i que els vianants, els que prefereixen anar sobre les seves cames i no sobre rodes, no tenen la culpa del tràfic ni de l'eventual desídia dels ajuntaments amb la bicicleta. Les bicicletes, que igual són per a l'estiu que per a l'hivern, han d'anar per la calçada, i aquí, en el seu espai natural, donar la batalla, heroica en veritat, que creen convenient. D'una altra part, podien animar-se els ciclistes a caminar, que és meravellós.

Per a més informació consulti l'edició en paper.