PUBLICITAT

Shavuot, la festa de la Tora

  • S'inicia amb la posta del sol i es perllonga durant la jornada de matí fins a enfosquir
DANIELA BRIK

Els jueus celebren des de la passada nit la festivitat de Shavuot amb la qual commemoren el lliurament de la Tora i acostumen a menjar productes làctics per recordar la promesa divina d'una terra rica en «llet i mel».

La festa s'inicia amb la posta del sol i es perllonga durant la jornada de matí fins a enfosquir a Israel, mentre que se celebra durant dos dies en la resta del món.

Shavuot significa literalment «Setmanes», per les set que han de transcórrer des de la Pasqua fins a la seva celebració, encara que també és coneguda en el cristianisme com a «Pentecosta», veu que procedeix del grec «cinquantè» o «50 dies».

«És una festa en la qual recordem el lliurament de la Tora. Fa 3.300 anys el Senyor el nostre Déu va baixar a la Muntanya Sinaí i ens va donar el Tanaj (Pentateuco), els cinc llibres de la Tora i els deu manaments», explica el rabí el Mur de les Lamentacions, Shmuel Rabinovich.

Es referia a la coneguda imatge producte de la iconografia judeo-cristiana per la qual Moisés va rebre els Deu Manaments, encara que en el judaisme creu que Déu li va transmetre igualment tota la Tora o llei jueva i no només l'escrita sinó també la tradició oral.

Considerada una de les tres festivitats de peregrinació a Jerusalem, Shavuot completa juntament amb la Pasqua i la festa dels Tabernacles, els festius que commemoren l'Èxode i el passejar bíblic del poble hebreu després de la seva sortida d'Egipte.

A més, els dies que han de transcórrer des de la Pasqua –que marca l'èxode en si– fins a la recepció de les taules de la llei, van constituir per als bíblics israelites un període de purificació espiritual fins a rebre la Tora, els fonaments de la llei religiosa mongeta.

«En aquest dia ens convertim en poble, en els fills del nostre Senyor, ens convertim en una única família i rebem els nostres valors, costums i tradició jueva», subratlla el rabí Rabinovich.

L'Antic Testament també associa a Shavuot amb la collita de blat i fruites i marca el moment en què es portaven els primers fruits al Sagrat Temple com una acció de gràcies (Èxode 23:16, 34:22 i Números 28:26).

En l'actualitat, al no existir aquest santuari, els jueus solen acudir al Mur de les Lamentacions, que era la paret occidental sobre la qual s'aixecava el Temple, per resar a primera hora del dia, fins i tot encara de matinada.

La festivitat es caracteritza igualment pel consum de productes làctics, sent els favorits els formatges, ús que respon a diferents explicacions rabíniques.

Una d'elles és que el bíblic Cantar dels Cantessis es refereix al dolç valor nutritiu de la Tora dient: «La dolçor de la Tora raja dels teus llavis, com a mel i llet jeu sota la teva llengua», així com un altre passatge en el qual Déu prometia que a la Terra d'Israel rajaven la «llet i la mel».

Un altre versicle de l'Èxode juxtaposa la festivitat de Shavuot amb la prohibició de barrejar la llet o els seus derivats amb la carn, a la qual se sumeixi la llegenda que en rebre la Tora a la Muntanya Sinaí, els jueus van conèixer llavors les obligacions de complir amb les lleis d'alimentació jueva i el sacrifici d'animals.

Com no van tenir temps de preparar carn «kasher» que complís amb aquests preceptes, van decidir menjar productes làctics en el seu lloc.

Igual que altres anys, els mitjans israelians publiquen amb motiu de la festivitat estadístiques sobre el consum de productes làctics a l'Estat jueu, que l'any passat va ascendir a 9.000 milions de shékels (1.816 milions d'euros).

COM A ÚLTIMES novetats al mercat es poden trobar en els últims anys i van a poc a poc guanyant terreny formatges com el Gouda holandès o el Manxec, que amb prou feines unes dècades enrere estaven proscrits al país i ara s'introdueixen produïts de forma «kosher», això és, complint els preceptes d'alimentació jueus.

La festivitat de Shavuot va ser la primera en la qual els jueus van poder tornar per resar al Muro de les Lamentacions el 1967 després de la captura de la part aquest de Jerusalem en la Guerra dels Sis Dies, episodi que la seva 44a efemèrides es va commemorar ahir.

Periodista



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT