Els activistes del 15-M van decidir aixecar el campament de la Porta del Sol diumenge passat. Abandonen la plaça i només el temps dirà quin pòsit ha deixat la protesta. Crec que ni ells mateixos ho saben, com no sabien fa un mes l'impacte que anava a tenir el seu moviment. Durant aquestes setmanes han hagut de lluitar contra els elements i contra un sector de l'opinió pública que s'ha esforçat a estigmatitzar-los.

Primer van ser presentats com una espècie de marionetes manejades per Rubalcaba per pertorbar la campanya i alterar el resultat de les eleccions municipals i autonòmiques. Després han estat titllats de grups antisistema que en nom de la democràcia l'única cosa que pretenien era dinamitar-la. Amb l'objectiu d'empetitir-los, alguns els han posat en el mateix plànol que el maig del 68 per proclamar a continuació: «allò sí que va ser i no aquesta algaravia». I per rematar s'ha subratllat el seu pretès nihilisme polític, la seva falta d'ideologia, la seva tonteria.

Però quan es repassen algunes de les propostes destil·lades en desenes de vives assemblees no és difícil trobar l'armadura d'un programa polític res a curt termini: la reforma de la Llei Electoral per perfeccionar la representació política, l'expulsió dels presumptes corruptes de les llistes electorals, una efectiva divisió dels poders de l'Estat, un millor repartiment de la riquesa, l'enfortiment de les institucions democràtiques enfront dels mercats, la recerca de noves vies de participació política i social. Les idees són tan primitives i tan evidents que sonen subversives en un món en el qual la política ha buscat tal grau de sofisticació que ha esdevingut en esclerosi.

El moviment 15-M, amb totes les seves imperfeccions, ha estat un buf d'aire fresc que ens ha fet a tots una mica més vells. Els seus pensaments, manuscrits en els tendals de les seves improvisades tendes, han estat un cant a la imaginació si els comparem amb els gastats argumentaris dels partits. I el crit del seu cansament ha estat tan eloqüent que seria suïcida no atendre-ho. Perquè ells abandonaran les places, però el seu malestar roman i, com el banc holandès, és cada dia el de més gent.

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.