Les novel·les naturalistes del segle XIX defensaven que l'herència genètica, les tares socials, i el mitjà on hom neix i creix marquen de tal manera la vida de l'home que és impossible escapar d'aquests condicionaments. El determinisme aflorava en aquestes obres que presentaven a l'home sense lliure albir, sense llibertat, de manera que no podia lluitar contra el destí. Influenciat per pensaments que en major o menor grau negaven l'espiritualitat de l'ésser humà, el Naturalisme presentava en el fons, una crítica a l'organització de la societat, a les ideologies i a les injustícies socials, causa de les tragèdies humanes. Avui, per sort, les condicions socials i econòmiques són unes altres i els corrents de pensament han canviat. Avenços impensables a finals del vuit-cents, com ara la millora de l'alimentació, la investigació científica i mèdica, l'educació bàsica universal, el creixement econòmic constant, els drets sindicals, han permès el desenvolupament col·lectiu i individual, si més no al món occidental. És veritat que encara hi ha pobresa i una manca d'oportunitats que impedeixen l'assoliment dels drets a totes les persones. Les bosses de pobresa es troben també a gairebé tots els països desenvolupats, també al nostre. És el denominat quart món que malauradament està creixent, especialment en els últims tres anys. L'informe que Càritas acaba de presentar així ho demostra. A hores d'ara tenim un percentatge de població amb vulnerabilitat relativa i severa que arriba al 17%. És un percentatge massa alt. Una dada a tenir en compte: de les llars que es troben en una situació de precarietat, gairebé la meitat són monoparentals, és a dir una dona sola amb fills. Cal una societat potent per lluitar contra aquesta xacra. Cal que fem tots els esforços necessaris per desminuir i fer desaparèixer la pobresa. Cal el compromís del ciutadà com també d'institucions públiques i privades. Càritas n'és una. El seu nom vol dir amor, l'amor cristià anunciat a l'Evangeli. Això fa Càritas, convertir un fred nombre estadístic en persona de carn i ossos, tractant càlidament i amorosament els qui es presenten, ajudant-los a lluitar contra la seva exclusió, proporcionant-los oportunitats per tal que recuperin la seva dignitat. La presència de Càritas, així com d'altres institucions humanitàries de l'Església Catòlica, enforteix la nostra societat andorrana.

Per a més informació consulti l'edició en paper.