La publicació del Diccionaro Biografico Español, editat per la Real Academia de la Historia i finançat amb diners públics, per tant amb diners de tots, (més de sis milions d'euros) ha provocat polseguera. Honestament he de dir que no he tingut a les mans cap dels 20 volums publicats dels 50 que en total tindrà el Diccionari. Conec l'escàndol per la premsa i em sembla molt greu que una Institució com la Real Acadèmia de la Història no sigui fidel a la realitat del fets històrics i especialment no reconegui en la figura de Franco el títol merescut de Dictador. Al llarg de la història sempre hi ha hagut manipulacions fetes des del poder o dels vencedors de les guerres. Nosaltres, la gent nascuda en la postguerra espanyola, vàrem patir un ensenyament de la Història més basat amb Las Glorias Imperiales que en les realitats dels fets. Un exemple molt clar de la manipulació històrica el tenim en la figura del Bisbe Irurita, que segons acabo de llegir a la revista Sàpiens no va ser assassinat a Barcelona al 1936 i que tant el Vaticà com el Bisbat de Barcelona varen amagar la veritat. Com que a l'esclatar la guerra els anarquistes van matar molts capellans, fet totalment injustificable, els franquistes vencedors devien pensar, que ja no venia d'un i que també se'ls podia imputar la mort del bisbe de Barcelona. Els fets tard o d'hora acaben sortint a la llum, aquesta és la raó de la Història. La Història no es pot falsejar i certament que els historiadors tenim ideologia, només faltaria, som persones amb criteri, el que no podem fer és falsejar la realitat del temps passat. La manipulació històrica, encara que ens repugni es pot entendre durant una dictadura. El que no és pot acceptar de cap manera es que es faci en un Estat de Dret i que el Sr Luis Suarez Fernandez ens presenti la figura de Franco com un home autoritari, no com un dictador que va establir un règim «Autoritario, pero no Totalitario» i no s'expliqui res de la repressió que es va produir al final de la Guerra. Avui es jutja al Tribunal Internacional de l'Haia al general de l'antiga Iugoslàvia Radko Mladic per crims contra la humanitat. Franco no ha estat jutjat per cap tribunal, és la Història qui el jutja, i el jutjarà. El retrat del Diccionari de la RAH és un exponent més de què el Franquisme no va morir amb Franco i que «El atado y bien atado» encara, per desgràcia te validesa després de quasi 36 any de la seva mort.

Per a més informació consulti l'edició en paper.