L'Alzheimer és la demència més comuna, per incurable, degenerativa i terminal. Actualment les causes encara ens són desconegudes i resulta impossible de prevenir, a més que es diagnostica tard i no existeix cap medicació que la retardi o freni el seu curs.

Si tenim en compte que en quatre dècades, el 35% de la població mundial tindrà més de 60 anys, i que actualment un 10% de la població més gran de 65 anys i prop del 50% amb més de 85 anys presenten algun tipus de demència. Si sabem que en aquests moments 35 milions de persones la pateixen a tot el món. De seguir les previsions actuals, més de cent milions de persones podrien ser afectades per aquesta malaltia abans del 2050.

Per aquests motius la campanya Alzheimer Internacional 2011 és sens dubte una excel·lent iniciativa que està sent promoguda per la Fundació Reina Sofia i la Fundació Pasqual Maragall per fomentar la investigació del Alzheimer i les malalties neurodegeneratives, avançar amb el coneixement de les causes, i millorar el diagnòstic precoç, a més de cercar els tractaments que permetin reduir el nombre de persones afectades.

Moltes de les famílies que hem viscut aquesta malaltia i hem conviscut amb una persona estimada que poc a poc es va perdent, sabem de les dificultats emocionals i del desgast afectiu amb que es minva la fortalesa d'aquells que l'envolten.

En aquest esforç per arribar a ser més conscients d'aquesta malaltia, es va realitzar el documental a l'entorn de Pascual Maragall, Bicicleta, cullera, poma, on tres senzilles paraules que no pot recordar i confirmen la diagnosis de la malaltia. Tal com diu la seva dona Diana Garrigosa, «tenim massa al cap que les persones amb Alzheimer estant tancades al món exterior, quan veig que hi ha moltes coses es poden viure bé abans de que passi el pitjor».

Dues coses m'han colpejat d'aquest documental recordant al meu avi. Una és la por que té en Maragall a perdre's, a deixar de reconèixer-se, fins al punt que de fer-se una foto mirant-se al mirall mentre s'està afeitant. Una imatge que només nosaltres mirem quan estem sols al matí davant del mirall, es torna a la fi una imatge que el malalt amb sensació de calfred, comença a no reconèixer. L'altra aspecte colpidor i entranyable al mateix temps, és la música amb que finalitza el documental. El Pascual Maragall ens posa el bolero Procuro olvidarte, mostrant un altre sentiment de por a perdre's, i és el de perdre-la, perquè a la fi faria tot el fos possible per no perdre la persona més estimada i no viure així, més perdut.

Per a més informació consulti l'edició en paper.