Una de les coses més difícils és organitzar-se i si els motius i raons queden difusos, costa una barbaritat. En aquesta batalla s'hi porten segles, centrada sobretot en els temes de feina, el sector laboral. Des de l'aparició de conceptes com la impossible conciliació entre la vida laboral i la vida personal –familiar segons qui en parla- hi ha hagut serioses reflexions i experiències per aconseguir resoldre aquesta difícil equació: com cultivar-se com a persona dedicant-se a la feina i a transportar-s'hi unes quantes hores al dia. Les prioritats, però, s'han aconseguit traslladar a la possibilitat de treballar, d'exercir la professió, d'incorporar-se en projectes d'empresa o de sector públic. Tan pessimista s'ha tornat l'ambient que deixa la percepció que domina el desànim. Això és molt perillós perquè porta a fer creure el que no és.

Davant els problemes creixents de tenir feina, pot semblar inoportú preocupar-se actualment en organitzar el temps del treball. En realitat és un dels temes més significatius ja que afecta l'economia i la societat de ple. Tot està muntat al voltant del temps del treball. Quan hi ha una alteració per exemple en l'horari escolar, cal passar uns períodes d'adaptació, que tampoc vol dir que funcioni. En aquest sentit, la causa dels problemes econòmics sobre Grècia, Portugal o Espanya ha estat atribuïda per Angela Merkel a una manera de treballar més laxista en aquests països.

Ha faltat temps per sortir a la palestra i demostrar que això no és així, que es tracta de tòpics. Al sud d'Europa es treballen més hores que els alemanys, durant la setmana i al llarg de l'any, i els treballadors es jubilen més tard. Davant d'aquestes constatacions fetes per l'OCE i per la OIT, convé preguntar-se com és que aquests països que dediquen més hores a la feina van pitjor. Una hipòtesi és que Alemanya s'ha abocat als sectors d'indústria d'alta tecnologia, i que dedica més recursos a la recerca i a la formació. L'altra és que en casos com Espanya, on s'ha incrementat tant l'atur, el problema és la temporalitat del treball que no permet fixar bé objectius o projectes ni empresarials ni personals. Una tercera és que no hi ha cap relació entre hores treballades i la feina ben feta, la productivitat. Finalment, la quarta que seria l'absència d'un projecte clar. Menystenir la feina exigent, induir a l'aplicació de models inabastables, considerar la ciutadania com la gran productora/ consumidora, després d'haver-nos carregat l'economia productiva i de deixar de banda el plaer intel·lectual van portant a la confusió actual. El problema és que ja no tenim gaire bé en les compostures.

Per a més informació consulti l'edició en paper.