La rapsòdia és una composició musical però també una de poètica. El músic nord-americà George Gerswhin composà al 1924 la Rapsòdia en blau, un regal per als sentits. Dimecres passat al Joan Alay es va composar també una rapsòdia en blau, un regal per a les emocions, una manifestació d'alegria esportiva. Tot era blau. La grada, decorada per a l'ocasió, s'havia convertit en una taca blava, la de les samarretes que el club havia regalat a l'entrada del partit. Era com sentir-se part d'un exèrcit que lluita contra un altre d'uns escollits taronges, l'equip mallorquí amb tots els elements en contra. Els aficionats-poble volien viure la gesta dels seus herois i sentir-se partícips del triomf. L'escenari de la batalla estava preparat per afavorir els nostres, perquè sentissin la presència dels seus encoratjant-los. Se'n sentien d' individuals, «va que podemos», i també de tot el grup «este partido lo vamos a ganar», «ser d'Andorra és el millor que hi ha». Tot anava a favor. La pilota havia corregut durant quaranta minuts entre un mar de cames depilades fins que unes mans l'agafaren amb fermesa. Eren d'un dels nostres jugadors i l'esclat d'alegria fou de la nostra afició. Una victòria celebrada per tot el pavelló-nació. Una alegria viscuda col·lectivament. Estàvem més a prop que mai de la conquesta de la categoria desitjada. El futur es presentava favorable per la propera batalla.

Divendres quan es va repetir la confrontació, els mallorquins en la seva soledat, va saber lluitar contra els elements i derrotaren els nostres herois. La Rapsòdia en blau de Gerswhin, que a més del color parla també de la tristesa, es va fer més autèntica. El futur ja era incert. ¡Com de ràpid canvien les condicions favorables! Caldrà deixar de banda la música de la rapsòdia i escriure la lletra del poema èpic a Inca, aquesta mateixa nit. Tanmateix, si no s'aconsegueix la victòria, caldrà recordar que els déus esportius són capritxosos i que hauran preferit el taronja de les illes al blau del nostre cel. Però no hauran pogut esborrar la il·lusió viscuda per tots els aficionats durant tota la temporada, ni hauran desfet els sentiments de pertinença a un grup, que és com dir a una de les referència que necessitem per a la construcció sentimental del nostre país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.