La manifestació dels Indignats a les places de les nostres ciutats ens ha demostrat que el jovent que massa sovint s'ha titllat d'apàtic, té sang a les venes i que és capaç de fer un pols i un crit d'alerta a unes polítiques neoliberals, responsables de la crisi, reclamant més democràcia a les nostres institucions. No sé quina efectivitat tindrà a curt termini el moviment dels Indignats, però sí sé que és un fet d'abast històric indiscutible i per tant que tindrà conseqüències. Entre els molts documents que he llegit de pros i contres sobre l'ocupació de les places n'hi ha un que m'ha cridat l'atenció. És una carta oberta del professor de la Pompeu Fabra Vicenç Navarro, el qual considera els Indignats com els continuadors de la lluita per les llibertats al llarg de tota la història del nostre segle XX, des dels republicans que van perdre la guerra i els lluitadors antifranquistes fins a les lluites dels anys seixantes i setantes que van fer possible l'introducció de la democràcia. Una democràcia feble pel gran poder de les forces polítiques conservadores que van controlar el procés de la Transició. Tenim doncs una democràcia en formació, cal enfortir-la i cal canviar tics preexistents; per això estic d'acord amb els Indignats. Vull primer manifestar la meva indignació per l'actuació policial de «neteja» a la Plaça de Catalunya i de la Plaça Ricard Vinyes el cap de setmana passat, estic indignada amb el conseller Felip Puig del qual demano la seva dimissió. La meva indignació la puc expressar des d'òptiques diferents. Com a ciutadana de Catalunya, com tanta gent, per les retallades en sanitat, educació i serveis socials. Com a dona, perquè el govern de CiU, amb ajuda del PP i de Ciutadans, ha rebutjat la proposició de llei d'Igualtat Catalana, proposició que garantia el dret a la igualtat efectiva en tots els àmbits de la vida, eliminant el sexisme i la discriminació contra les dones. Avui dijous 2 de juny estic Indignada com a pirinenca, ja que el nostre Govern ha «congelat» la Llei de Vegueries, aprovada a l'anterior legislatura, «fins que l'Estat no modifiqui els actuals límits provincials». Ens podem doncs esperar asseguts, això com diuen al meu poble és «riure's del mort i del qui el vetlla».

Per a més informació consulti l'edició en paper.