Amb un balanç de 20.000 dones violades i torturades i més de 100.000 persones mortes a la guerra dels Balcans, és difícil intentar entendre una defensa de Ratko Mladic, organitzador de matances i repressió. Considerar que el de l'altre costat és el representant del mal i de la perversió és un recurs elemental i senzill. N'hi ha de totes les bandes. El producte d'aquesta actitud va des la rancúnia fins a la venjança. Els testimoniatges de les persones que van viure els temps de la guerra mostren l'absurditat d'un procés de destrucció que s'ha arribat a resoldre políticament. Hi ha pau, és cert, i s'han trobat noves solucions per a les enteses.

Encara , però, la sensació d'haver perdut idees, temps, família i esperança és latent. Ho podem seguir en les reaccions de la detenció de l'antic general perquè va afectar la vida d'unes quantes generacions de tots els costats, unes molt més víctimes que les altres perquè hi van morir. Poques coses hi ha més desconcertants que la imatge dels cementiris de la guerra, presents, al costat de la ciutat.

Especialment dramàtic fou el cas de les dones obligades a tenir fills dels seus enemics. La violació es considera un acte de guerra i ha de ser perseguida, però les fineses de la norma no es tenen en compte ni en el camp de batalla ni en la guerra.

En el canvi de segle, dels conflictes armats dels que tenim notícia, la majoria troben en les nenes, les noies, les dones unes eines barates de treball o d'humiliació, com va passar als Balcans. Allí les dones van haver de superar-se si volien sobreviure durant el temps en què eren vexades, però també després, en el retorn a una vida que havia de ser normal i que havien de fer, amb els seus fills no volgut, sense els fills i amb la necessitat de construir-se una existència amb sentit, amb sentiments, i en una comunitat que va treure forces per tirar endavant.

Recordar aquestes misèries del segle XX, ens deixa veure que la majoria viuen també en segle XXI, quan persisteix encara l'abús de la vulnerabilitat de les dones per la força bruta.

Historiadora

Per a més informació consulti l'edició en paper.