El sisme del 22 de maig ha destrossat la circumscripció socialista i ha esquerdat el seu sòl electoral de tal manera que qualsevol camí pel qual opti el PSOE a partir d'ara ho trobarà prenyat de sots. Encara noquejat pels resultats, busca les causes del daltabaix i no encerta a trobar respostes absolutes. No sap valorar si Zapatero va anunciar la seva retirada massa aviat o massa tarda, no és capaç de calibrar si en la reculada ha tingut més pes la crisi o la manera de gestionar-la i d'explicar-la, desconeix si el futur retrobament amb els seus votants pot venir d'un gir a l'esquerra o d'un viratge cap al centre, i si la persona per pilotar-ho ha de ser un jove disposat a la brega o un veterà ja adobat. Obstinat Zapatero a prosseguir les reformes, semblaria que només l'arribada dels seus fruits, encara que fossin incipients, podria propiciar la tornada dels desencantats. Però, encara que les eleccions generals no es precipitin, el temps és curt per a aquests miracles.

Després estan les qüestions de procediment en les quals porten embarcats els socialistes des de la nit del diumenge. Es pregunten si tot es resol amb unes primàries, camí marcat per Zapatero després de la seva renúncia, o amb un Congrés Extraordinari en el qual el partit resolgui el quin i el com abans de triar al qui. Aquesta és l'opció defensada per Patxi López. Cada sortida té els seus riscos. La segona, un afegit, desallotjar a Zapatero de la Secretaria General, la qual cosa deixaria en safata al PP un argument demoledor: si ni tan sols el volen els seus per governar el seu partit, com podrà sostenir-se governant Espanya, ja sigui per uns mesos.

En aquestes estàvem quan la ministra de Defensa, Carme Chacón, carn de totes les travesses en la carrera successòria, ens comunica que no es presentarà a les eleccions primàries. Atès que no havia anunciat la seva candidatura, encara caminem digerint aquesta fita de la raresa política consistent a renunciar al que encara no s'ha optat. Però assimilada l'extravagancia d'aquest abandó preventiu, queden les greus paraules amb les quals Chacón justifica la seva retirada: «per preservar la unitat del partit i l'estabilitat del Govern». Cal pensar que exageri en les seves apreciacions per donar dramatisme a la seva decisió, perquè si no és així hauríem de concloure que les coses dins del PSOE són encara més greus del que semblen, encara que resulti difícil imaginar-ho. També és possible que la seva experiència al capdavant de Defensa li hagi proporcionat els suficients coneixements de tàctica i estratègia com per saber quan un ha de retirar-se a les casernes d'hivern a l'espera de moments més propicis per a la batalla.

Per a més informació consulti l'edició en paper.