• Oblida el sr Cuní que entre els indignats hi ha gent de totes les edats i de totes les tendències

Perdona'm que vulgui entrar un instant en la teva consciència. Depèn de tu que això sigui així, però la situació m'ho demana, i l'actualitat m'ho exigeix. Aviso que escric des de l'estómac, i que segurament creuràs excessives les meves paraules, o si més no, fruit d'una visió poc realista del món. Doncs bé, com diuen els francesos, je m'enfu, perquè mentre escric aquestes línies, s'està netejant la Plaça Catalunya a Barcelona, i Ricard Vinyes a Lleida. Aquest és l'eufemisme que ha utilitzat el portaveu del Govern de la Generalitat, el sr Francesc Homs, entrevistat pel sr Cuní en el seu programa matinal, mentre aquest darrer repetia disciplinadament el missatge del seu interlocutor polític, i comentava amb paternalisme vehement les actituds de la majoria d'indignats com un fet propi de la joventut que amb l'edat es cura. Oblida el sr Cuní que entre els indignats hi ha gent de totes les edats i tendències, o és que la senyora Mª Teresa Alsina, de setanta anys, a qui Cajasol li vol fotre el pis al barri de Sant Roc de Badalona perquè el seu fill no pot pagar el deute contret, no té l'experiència suficient a la vida per saber quin pa s'hi dóna?

PER CERT, aquesta entitat financera se li vol quedar el pis per un preu molt inferior al que la mateixa entitat li va taxar, i evidentment la senyora Maria seguirà devent-li diners. Coses de la llei hipotecària que ni CiU ni PSC volen tocar. Evidentment la senyora Alsina no ha acampat a cap plaça, però si que ha anat a donar suport als indignats, i aquests li han correspost plantant-se davant de casa seva per impedir el desnonament, i de moment ho han aconseguit.

Però seguint amb eufemismes, la mateixa excusa de la salubritat l'ha emprat el director general de la policia, el també sr Manel Prat, per explicar les imatges dels antidisturbis netejant, no precisament a cops d'escombra, les places on centenars de persones indignades, cabrejades, i amb els ous omplerts, demanen i exigeixen que la política estigui al servei de la gent i no al gust del poder econòmic. I és clar, els comentaristes habituals del programa del sr Cuní, encapçalats per una desaforada Pilar Rahola, s'han deixat de mossegar la llengua que fins ara tenien convenientment amordaçada, per donar la seva il·lustrada opinió sobre la gent que des de fa dies està dient prou. Que ja no volen pagar més els plats trencats dels de sempre. Però l'argument dels contertulians és d'un pes social espatarrant: el manteniment de la seguretat per la coincidència amb una possible celebració del triomf del Barça –que tant de bo guanyi. Excusa que sembla que és el que han utilitzat els alcaldes en funcions d'aquestes dues ciutats per demanar a la Generalitat el seu suport, donat amb una rapidesa i diligència extrema.

Ah, però no era per un tema sanitari? Beneit interès públic, com va definir el futbol l'insigne ministre Álvarez Cascos. Panem et circem, com anomenaven els romans als espectacles que entretenien les masses i permetien mantenir l'statuo quo. Però no és el futbol l'enemic, i jo veuré el partit amb passió, rodejat de gent que encara té feina i d'altres que no. Però l'endemà seguiré indignat i emprenyat amb el present i el futur que alguns ens plantegen.

Jo no he anat a Plaça Catalunya, com ho han fet alguns companys i amics. Tampoc he participat en les comissions de la Plaça de les Monges de La Seu, perquè quan es van iniciar em va semblar que la presència d'algú que anava de número dos en una llista electoral podria distorsionar el debat.

PERSONALMENT vaig decidir implicar-me amb la meva societat militant en un partit polític, en el meu cas d'esquerres, del sistema, sí, però és que jo encara crec que es poden fer les coses de forma diferent des de dins, i que no tots són (som) iguals. Desgraciadament aquesta percepció general sobre els polítics s'ha instal·lat en la nostra societat, i el divorci amb la política és cada cop més evident, però està en les mans de cadascun de nosaltres canviar-ho. No només exercint plenament el nostre dret de vot, sinó usant també el nostre deure ciutadà d'exigir que aquells i aquelles als quals hem donat feina per quatre anys, la facin seguint el contracte contret per mitjà dels diferents programes i propostes. I sinó, al carrer! Però bé, el diumenge passat el poble va parlar, almenys aquells i aquelles que o van voler fer, i el resultat l'estem veient en directe ara mateix. Tota acció, també per omissió, té unes conseqüències!

VOLDRIA que si has decidit seguir-me llegint, et facis la reflexió següent: tu també pots ser algun dia una víctima d'aquest sistema, que ens fa a tots i a totes corders consumistes al servei d'un capital deshumanitzat. O és que cap de les persones que en aquests moments netegen a cops de porra les places no tenen hipoteques desorbitades o lloguers per pagar, ni fills als quals deixar un futur millor. On està la solidaritat entre la gent treballadora? On està la consciència de classe? I per si tens la temptació de contestar que aquestes paraules formen part d'un discurs passat de moda, et recomano que et passegis per qualsevol oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya, no cal que vagis a cap país dels anomenats tercer món. I mentrestant, hi ha qui posa el dit acusador davant d'aquells que, com molts dels nostres pares i padrins, van haver de deixar casa seva per cercar un futur millor, i no davant d'un sistema financer que amb la seva usura i cobdícia ens ha fotut en tot aquest merder, i ara pretén que tots paguem els seus excessos, això si, de la mà de partits polítics amb nom i cognoms, que ens ho plantegen com a quelcom inevitable.

Gràcies per perdre un minut del teu temps. Com hauràs comprovat, estic molt emprenyat!

Per a més informació consulti l'edició en paper.