Estem a finals de maig i els exàmens estan a l'ordre del dia. Tots nosaltres coneixem persones que estan més nerviosos que el normal doncs s'han d'examinar. En primer lloc els adolescents i els joves, alumnes de l'escoles, instituts i de les universitats, i en segon lloc tots els adults que han de passar exàmens a diversos centres de formació d'Adults.

Fer un examen sempre és un repte per a la persona que el fa. Hi ha bàsicament tres models d'exàmens; l'escrit on et trobes sol davant un paper en blanc en el qual s'ha de expressar el que se sap relacionat amb la qüestió. Si l'examen és oral cal respondre amb claredat el que es pregunta. Avui cada vegada es dóna més prioritat als exàmens tipus test en el qual et donen 3 o 4 opcions i s'ha d'escollir la bona. Total força complicat ja que hi juguen molts elements a tenir en compte, cal haver estudiat i conèixer el temari, i molt important ser capaç d'expressar-ho bé, controlant els nervis i centrar-te amb les preguntes; parlem sempre d'alumnes, diríem normals, que fan l'examen per aprovar.

Sempre ens podem trobar amb la picaresca, de les xuletes o el cop d'ull al veí si l'examen és el mateix. Al costat dels que s'examinen hi ha els examinadors, professors que corregeixen els exàmens, professors tutors que solament els vigilen com és el cas, en els cursos superiors de l'EOI i a la UNED. També per a aquest col·lectiu l'època dels exàmens finals els porta un plus afegit en la seva feina de docents, especialment als professors d'institut, que es passen moltes hores corregint no solament exàmens sinó quaderns, i després han de fer les mitges aritmètiques, a les que s'ha d'afegir el plus de l'actitud sobre el treball personal de l'alumne.

Sé per experiència que a vegades els professors pateixen quan algun alumne que ha fet un gran esforç, no pot aprovar. Un element a destacar és com s'empra per la majoria d'estudiants els verbs aprovar i suspendre, quan es coneix el resultat quan se sap la nota; si aquesta és positiva es diu triomfalment: «He aprovat». Si el resultat és negatiu, amb cara de pomes agres, es diu: «m'han suspès». El que cal tenir clar és que és l'estudiant qui aprova o qui suspèn, evidentment que sempre hi pot haver excepcions però no és la norma general. Bona sort a tothom.

Per a més informació consulti l'edició en paper.