El veïnatge i la proximitat dels fets ens permeten establir comparacions i diferències entre els resultats de les eleccions locals i autonòmiques a Espanya respecte les nostres eleccions generals del mes passat.

Sens dubte que el complicat escenari macroeconòmic és la similitud més vinculant que s'imposa punyent en ambdós països. A Espanya el PIB, calculat trimestralment, va ser negatiu durant sis trimestres consecutius, fins al primer del 2010 (havent arribat al -4,4%), mentre que el PIB d'Andorra, calculat anualment, ha estat també negatiu en els anys 2008 (-2,2%) i el 2009 (-4,6%).

Aquesta situació ha incidit de ben segur en l'elecció política dels ciutadans. Un bon de càstig s'ha imposat als dos costats de la frontera, apostant de forma majoritària pels partits que es trobaven en l'oposició. Perquè tot i les profundes reformes econòmiques que ha estat efectuant el govern espanyol des de fa quasi dos anys, i que li ha permès sortir de la recessió en el tercer trimestre del 2010, situant el PIB en el 0,8%, en el primer trimestre del 2011. La veritat és que la realitat percebuda pels ciutadans no ha millorat a penes, en estar enfonsada en els més cinc milions d'aturats, amb una taxa d'atur del 20% (més del doble que la mitja de la zona euro).

A Andorra per igual, els ciutadans tampoc han percebut cap milloria en la seva realitat. Però a diferència d'Espanya, l'atur no ha estat el detonant sinó l'estancament governamental i legislatiu del 2009 i 2010, per no haver sabut trobar les majories necessàries per efectuar les accions eficients per sortir de la crisi. Segurament per això, i com tots ho hems estat notant en les caixes de les empreses i en les butxaques dels consumidors, la dada del PIB del 2010, que desconeixem encara a hores d'ara, continuarà sent negativa.

En aquests circumstàncies, el que preval, tal com ahir ho expressava el director de La Caixa, Juan Maria Nin, «quan la situació econòmica està molt complicada el factor polític és fonamental», és llavors quan la confiança resulta el component essencial en l'economia com en la política.

Com que la situació econòmica no canviarà a curt termini, resulta força interessant observar com s'estan preparant les properes conteses electorals a un i altre costat de la frontera. Mentre que per un costat, d'una banda el president PS espanyol es retira de la política prometent ser neutral, i es prima la imatge d'unitat, en haver renunciat Carme Chacón a comptar-se en unes primàries. D'altra banda, el PS andorrà es visualitza tot el contrari, el líder opta per no retirar-se estroncant qualsevol imatge d'unitat pel proper congrés. Mentre tant, els partits guanyadors actuen amb sigil esperant que els sondatges de victòria es confirmin.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.