• Un aventurer compleix un any donant la volta al globus amb la seva moto ?Fefa'

Més de 70.000 quilòmetres per 36 països ha recorregut fins ara l'espanyol Fabián C. Barri, que un any enrere va partir de Madrid a lloms d'una moto per donar la volta al món i complir un vell anhel.

Des de la frontera de Xile i Perú, aquest aventurer de 38 anys oriünd de Santiago de Compostela va explicar a el gir radical que va donar la seva vida el 22 de maig de l'any passat.

Aquest dia va iniciar amb Fefa, la seva moto de 650 centímetres cúbics, una odissea que li va permetre trencar la rutina dels últims deu anys passats dirigint una empresa pròpia relacionada amb internet.

«Portava bastant temps plantejant-me un canvi de vida, i un bon dia em vaig adonar que realment l'única cosa que calia fer era fixar una data», explica Barri.

La idea li donava voltes en el cap des que fa uns 13 anys va arribar a les seves mans el poema Instants, falsament atribuït a Jorge Luis Borges. «En el poema un vell moribund es lamentava de no haver espremut la vida prou. Doncs bé, aquí estic, esprement la vida, per no penedir-me més endavant», sentencia.

DES DE L'INICI de la travessa ha viatjat seguint un recorregut dissenyat per viure permanentment a l'estiu.

Va creuar Europa cap als Balcans, pujant a Rússia per Ucraïna. Va recórrer el sud del gegant caucàsic i es va endinsar a Kazakhstan.

Després va passar a Kirguizistan en el curt període que roman transitable el Pas de Torugart, fronterer amb la Xina. Va venir després el Pakistan, Índia, Nepal i tot el sud-est asiàtic.

Després d'un breu pas per Austràlia es va pujar a un avió amb Fefa i va arribar a Argentina, la seva primera parada en terres llatinoamericanes.

Va conèixer la Patagonia abans d'encimbellar-se per la capritxosa geografia xilena cap al desert d'Atacama, on creuarà a Perú per seguir per la costa del Pacífic fins als Estats Units.

Baixarà de nou fins a Argentina, aquesta vegada enganxat a l'Atlàntic, i noliejarà la moto a l'Àfrica per recórrer aquest continent i Orient abans de tornar a Espanya per l'estiu del 2012.

El seu primer any d'aventures no ha estat exempt de situacions perilloses o experiències poc recomanables, encara que Barri ha aconseguit sortir airós de totes elles.

Recorda com a Pakistan va pagar «una petita fortuna» a uns portadorss perquè el ajudessin a passar la moto per un riu desbordat que s'havia portat per davant un pont; tot es va complicar amb la irrupció d'uns «convidats» inesperats.

«Van aparèixer –explica– uns talibans i van reclamar part del salari. Van sorgir pals, pedres, garrots de ferro. Vaig haver de sortir fugint i després guarir a tres ferits amb el poc que tenia a la farmaciola, que obviament era molt més del que tenien ells».

REMEMORA també el dia en què va estar a punt de patir un accident a l'Índia, després que un home desesperat s'abalancés sobre la seva moto en plena autopista.

«Va sorgir dels arbustos de la mitjana un captaire sense cames que semblava un monstre, donant salts sobre els palmells de les mans. Es va tirar a la meva moto cridant com un boig, intentant que el atropellés per cobrar una indemnització», recorda.

L'Índia és el país que més ha impactat a aquest intrèpid aventurer. «No pots quedar indiferent davant aquest país», assegura.

En ciutats com Bombai, Nova Delhi i Goa, Barri va observar amb sorpresa «l'extrema pobresa, la superpoblació, la falta endèmica d'higiene, la forma sorprenent de sentir indiferència per la mort».

«L'Índia és un espectacle terrorífic de degradació, de dolor, misèria, sèpsia, injustícia», resumeix el viatger, qui es va allunyar dels circuits turístics per veure la crua realitat dels indis.

«És molt diferent –diu– conèixer l'Índia des d'un autobús amb aire condicionat que et porta de l'hotel al Taj Mahal, que empassar-te la pols dels seus camins i les olors nauseabundes de les seves ciutats».

ELS MOMENTS difícils han fet efecte en l'aventurer, que en més d'una ocasió va sentir la temptació de enviar-ho tot a la porra.

Però sempre ha tingut el tremp per seguir endavant. «En aquests moments tires la vista enrere –i, sobretot, apunta–, i t'adones que no són més que pensaments passatgers», explica.

En aquests primers 365 dies també hi ha hagut temps per a situacions curioses. Barri recorda amb especial simpatia el seu pas per Sumatra, Indonèsia, on es va convertir en el centre d'atenció.

«Vaig tenir la sensació de ser Cristiano Ronaldo», assegura, mentre recorda com coquetejaven amb ell les joves indonèsies.

Fins ara, els inhòspits paratges, els talibans i les superpobladas zones del sud-est asiàtic no han pogut interrompre la marxa de Barri i Fefa. Espera encara Amèrica i els seus contrastos i la fascinant Àfrica per finalitzar l'aventura de la seva vida.

Per a més informació consulti l'edició en paper.