Existeix alguna diferència entre exigir la democràcia enfront de la dictadura i reclamar una democràcia més perfecta quan a aquesta li ha esclatat alguna de les costures? ¿Existeix alguna norma universal que reguli els graus d'indignació ciutadana i limiti els mecanismes per expressar-la, excepte els quals exploten en manifestacions de violència? Jo no les veig. Durant mesos ens hem estat preguntant com en un país amb cinc milions d'aturats i amb la meitat dels joves en atur i sense futur la protesta social no es feia carn al carrer. I quan finalment es deslliga, no parem de fer-nos preguntes sobre el perquè de l'esclat. Sobretot els partits polítics, immensa i estranyament sorpresos pels efectes quan han tingut escrites les causes en els successius sondejos del Centre d'Investigacions Sociològiques en els quals han anat escalant posicions, fins a aconseguir el podi, en el negre rànquing dels problemes dels ciutadans.

Per què ara, qui són, què reclamen, quant aguantaran, a qui representen, qui està darrere d'ells, a qui pretenen beneficiar. Les preguntes no cessen. I com segueixin fent preguntes sense oferir respostes, la protesta no farà més que créixer. També són per emmarcar alguns dels qualificatius escoltats o llegits en les últimes hores en alguns fòrums ultramuntans: són uns antisistema, titelles manipulades per l'esquerra radical, estan fora de la llei, formen part d'una nova conspiració tramada per Rubalcaba –com anava a faltar en això el vicepresident– com ja ho va fer en el 11-M.

El que està succeint a la Porta del Sol de Madrid, amb rèpliques en altres llocs d'Espanya, és molt estimulant. Qui en contemplar de front aquesta massa de ciutadans insatisfets només es pregunta qui està darrere demostra una gran miopia. Farien malament els partits polítics a despatxar la mobilització com si fos una anècdota, a desacreditar-la o a intentar capitalitzar-la. L'esmena que fan els manifestants és a la totalitat de les forces polítiques i no es percep que pretenguin acabar amb el sistema sinó amb les seves imperfeccions, perquè el sistema no acabi amb tots.

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.