Fins al final
Herodot (S.V a. C.), considerat el pare de l'historiografia recull en el primer dels nous llibres d'història del món antic, un relat que de nou recobra totalment la seva actualitat. En concret es refereix a la visita que va fer Solón, un dels sets savis de Grècia, al palau del rei Cresus. L'anfitrió, després de mostrar a Solón totes les seves riqueses, li va preguntar si en tots els viatges que havia fet, havia conegut a l'home més afortunat i feliç del món. Una pregunta que li va formular tres vegades perquè a cada resposta Solón contestava un home de pro que no era precissament Cresus. Li deia com «no puc respondre't encara a la teva pregunta, sense saber abans que has enllestit finalment la teva existència», fins al «final de tot l'assumpte i negoci» està per decidir què i qui és Cressus. Continuava la seva explicació d'una manera molt simple i pedagògica, «de la totalitat dels dies dels setanta anys que pot tenir de límit la vida humana, que són vint-i-sis mil dos-cents cinquanta dies, no hi ha cap que contingui situacions a les de qualsevol altre dia; per tant, l'home es pura contingència».
Plató en el diàleg de la República es refereix aquest relat, per explicar com tota referència a la justícia o la injustícia només es pot proferir quan l'ànima ha mort. És a dir, només quan s'ha mort és quan d'una vegada per totes es pot avaluar i dir qui i com va ser una persona. No es pot donar per suposat una opinió de justícia d'algú fins que no finalitza la seva vida.
Amb aquest marc és quan pren cos el desagradable succés d'aquesta setmana. Per què qui hauria dit que el Sr Strauss-Kahn, fins ahir president de l'FMI, sortís d'una suite per anar a dormir a una cel·la de tres metres quadrats. Una persona que reunia totes les característiques del que suposa tenir poder, perquè el tenia en l'àmbit polític, econòmic, global.
Però en un sol acte, en un sol instant ha arruinat la seva trajectòria dins l'FMI, i la política en el Partit Socialista i les eleccions presidencials del 2012.
La violència de gènere i els abusos sexuals continuen encara arrelats en tants àmbits diferents, que ja s'han convertit tristament en tòpics que es troben tant en la realitat com en la ficció, des de l'àmbit familiar, a les relacions laborals o en qualsevol relació de superioritat jeràrquica. Potser en el s. XXI, gràcies a la globalitat, a les diferents concepcions nacionals de l'aplicació de la justícia i a una suposada evolució vers la discriminació a tot abús, potser seria bon moment per canviar els criteris on s'assenta el poder.
La direcció del FMI no tindria perquè continuar recaient ni en persones del sexe masculí ni nacionals d'un país desenvolupat.
Per a més informació consulti l'edició en paper.