PUBLICITAT

Indignació ciutadana

FRANCESC RODRÍGUEZ

Un dels darrers supervendes arreu d'Europa ha estat l'opuscle d'Stéphane Hessel Indignez-vous! Pel que sembla, amb aquesta iniciativa –i sense que calgui compartir necessàriament tot allò que l'autor exposa en el seu escrit– ha aconseguit iniciar la materialització d'una presa de consciència ciutadana, que es tradueix en un creixent moviment de rebuig cap al funcionament anòmal d'un sistema polític i econòmic que ja no dóna satisfacció a les aspiracions de la gent.

Més a prop en el temps, també em vull referir al moviment Democràcia Real Ja! aparegut a la veïna Espanya ara fa uns mesos, una iniciativa ciutadana –sense lligams partidistes ni de cap tipus, segons manifesten– que qüestiona sobretot la classe política i els partits –també els sindicats–, així com alguns lligams massa evidents que aquests tenen amb el poder econòmic. El seu missatge és clar: la gent n'està cansada i aquest cansament s'ha de visualitzar al carrer si es vol que alguna cosa canviï. Mitjançant les xarxes socials i el boca orella, diumenge passat van aconseguir mobilitzar, en més de 50 ciutats espanyoles, milers de persones rere la consigna «No som mercaderia en mans de polítics i banquers», per reclamar als partits «que els hi tornin la política», en una expressió feliçment encunyada ahir per una periodista de la premsa escrita.

Els escàndols de tot tipus i els trasbalsos que ha conegut la situació socioeconòmica a Europa des de principis de segle són propensos a l'aparició de moviments d'indignació i de rebuig d'una «normalitat» que el ciutadà ja no sent seva. Penso que és més saludable que aquesta indignació es vehiculi mitjançant accions i iniciatives com les esmentades més amunt que no –com està passant en alguns llocs– amb l'enfortiment de grupuscles populistes que, ràpidament, es converteixen en partits de tendència extrema als quals els ciutadans, indignats, arriben a donar suport, ja que els veuen com una taula de salvament. Els partits polítics «de sempre» n'haurien de prendre nota i actuar en conseqüència.

Historiador.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT