Aquest any tornaré a posar les meves dues x a la declaració de l'IRPF perquè l'Estat espanyol destini el 0,7% dels seus ingressos, dels impostos que paguem els ciutadans, a l'Església catòlica i a les ONG. Des de fa alguns anys ja no és voluntat del Govern de torn que aquests diners vagi graciosament a uns o a uns altres. Ho decideixen lliurement els ciutadans. Curiosament, cada any, són més els que marquen la casella de l'Església, malgrat les campanyes de no pocs per desprestigiar-la.

Marcar aquestes dues caselles no li costa més a cap ciutadà ni retornaran menys a qui les marqui. Simplement permet triar on volem que vagin els nostres diners. Seria bo que poguéssim triar directament en què han de gastar-se els nostres diners: més educació, més justícia, més sanitat, més infraestructures... No és així, però almenys podem triar més solidaritat. I no només això: també a qui confiem administrar aquesta solidaritat.

La meva x a la casella de l'Església i a la de les ONG és per Càritas perquè sense la seva ajuda, la crisi econòmica seria irresoluble per a milions d'aturats, i per a Mans Unides, perquè els seus projectes a Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania estan retornant l'esperança als quals no tenen cap oportunitat d'un desenvolupament real al seu territori. Per als sacerdots i religioses que avui a Espanya s'ocupen dels malalts de SIDA que ningú atén. I pels quals atenen menjadors i hospitals tractant que la seva vida, fins i tot al final, sigui digna i suportable quan del que estan parlant és de mort digna.

La meva x a la declaració de la Renda és per a tants sacerdots rurals que són l'única esperança, l'únic consol de tantes persones soles, dels malalts, dels ancians. Pels quals eduquen a milions de joves i els donen una formació en valors ara que el que primera és la cultura d'usar i tirar. Pels 17.000 missioners que es deixen literalment la vida pels més pobres dels pobres. Darrere de totes aquestes activitats hi ha milers d'hores de dedicació i un estalvi de milers de milions als serveis socials de l'Estat. L'Església està formada per homes sants i per pecadores, està plena d'encerts i d'alguns errors, però, qui està més a prop avui dels quals sofreixen, dels quals no tenen llar, dels quals presos, dels malalts, dels abandonats, dels minusvàlids, dels drogoaddictes, de les prostitutes, dels quals passen gana, dels quals tenen sigueu de justícia? Les dades són irrefutables: 4.500 centres assistencials, 86 hospitals, 55 ambulatoris, cases d'ancians, 237 guarderies, 178 centres familiars i de defensa de la vida, 68 centres per a víctimes de la violència, i atenció a ex prostitutes, 53 centres d'assessoria jurídica, 1.500 per mitigar la pobresa, 78 de rehabilitació de drogoaddictes, 639 per a assistència d'emigrants refugiats. A canvi de res. Per a això marco les meves x.

Per a més informació consulti l'edició en paper.