• Tota decisió amaga sempre una visió ideològica diferenciada entre les diverses opcions polítiques

El divendres 6 de maig es va celebrar el primer gran acte públic a La Seu relacionat amb les eleccions municipals del proper 22 de maig. L'acte, organitzat per l'Associació d'Empresaris de l'Alt Urgell, va comptar amb la participació dels cinc candidats dels diferents partits polítics que es presenten a aquests comicis, i el va seguir un important nombre d'urgellencs i urgellenques. En el torn de preguntes em va cridar l'atenció la reflexió pertinent d'un dels assistents que demanava per què no era més fàcil posar-se d'acord entre tots els partits si tots ells feien propostes similars en els seus programes. Una de les respostes de la taula ho va deixar clar: el problema rau en què malgrat tots volem millorar la nostra ciutat amb propostes que no són massa divergents entre elles, el nexe entre el discurs i la realitat de les accions polítiques que s'acaben duen a terme, amaga sempre una visió ideològica i un model de societat molt diferent entre determinades opcions polítiques.

Seguint aquesta reflexió, crec que val la pena posar un exemple concret d'aquestes diferències de model. En aquest cas en un tema tant important per la vida de qualsevol persona com és l'habitatge.

L'alcalde Batalla explicava aquests dies quina seria la seva política d'habitatge a La Seu pels propers quatre anys. Una política centrada en garantir l'accés a l'habitatge a tothom, i especialment als joves, perquè puguin emancipar-se i tenir opcions de retorn a la ciutat. Al mateix temps treia pit en relació a la major promoció d'habitatge de protecció oficial (HPO) que s'ha fet mai a La Seu, centrada en la nova zona de creixement urbanístic de l'Horta del Valira.

Fins aquí d'acord amb l'amic Albert Batalla. Ara bé, tot i compartir el fons de l'enunciat, el desacord amb ell en aquest tema està, precisament, en el model aplicat fins ara per l'actual equip de govern municipal, i que defineix clarament quines són les prioritats reals dels uns i dels altres pel que fa a la política d'habitatge, més enllà dels discursos electorals.

Anem per pams: L'Ajuntament ha promogut habitatge de venda a preu concertat, la categoria d'habitatge protegit més cara que li permet la Llei. Concretament s'ha planificat la construcció de 96 habitatges d'aquestes característiques en dues parcel·les municipals situades en el Subsector I de l'Horta del Valira, dels quals, els 48 primers ja s'han començat a executar. Aquesta tipologia d'HPO, en el cas de poblacions declarades com a Zona B, com és el cas de La Seu, té un preu de venda màxim de 2.183,04 €/m2 útil, i 1.091,52 €/m2 pels annexos (garatges, trasters,...). L'any 2008, l'Ajuntament va iniciar l'expedient d'alienació i subhasta pública de la parcel·la número 37, de 1.255 m2 de sòl i 4.268 m2 de sostre, per un preu base de licitació d'1.100.000 €, per a construir-hi els primers 48 habitatges plurifamiliars de preu concertat. Un cop subhastada la finca, la societat d'Habitatge i Urbanisme La Seu S.L. (HIULS) va elaborar les bases per l'adjudicació dels habitatges, on s'establia un preu de venda de 1.900 €/m2 útil, sobre superfícies de entre els 56,08 m2 i 86,47 m2. En les mateixes bases s'establia el límit d'ingressos que podien tenir els adjudicataris, fixat en 7 vegades l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM), que correspon a un màxim de 65.278,61 € l'any per una unitat familiar de dos membres.

Bé, aquest és el que podríem considerar la descripció objectiva de la política del govern municipal pel que fa a la promoció d'habitatge públic. El desacord envers aquesta política, des de la meva perspectiva, està en dos aspectes principals: en primer lloc, l'opció de promoure una qualificació d'habitatge de preu concertat en detriment d'una categoria amb preus més assequibles, com el règim general, que per La Seu correspondria a un preu màxim de venda de 1.576,64 €/m2 útil, i 956,98 €/m2 pels annexos, per tant, substancialment més barats que l'opció que promou l'Ajuntament. En segon lloc, perquè es prioritza la venda enlloc de fórmules de dret temporal com el lloguer clàssic, o el lloguer amb opció de compra posterior, perdent així l'oportunitat de tenir un veritable parc d'habitatge públic de gestió cent per cent municipal.

L'argumentació de l'alcalde Batalla era, i és, que aquest tipus d'oferta va destinada a persones que, tot i tenir un poder adquisitiu elevat, també tenen dificultats per a poder accedir a un habitatge, i que no poden optar a ser adjudicataris d'un habitatge de protecció oficial normal perquè sobrepassen els barems d'ingressos. L'alcalde deixava en mans de l'Incasol la promoció d'HPO de categories més barates, en fórmules de lloguer i de compra. Centrat en dues promocions més de 68 i 54 habitatges respectivament en les dues parcel·les que aquest organisme de la Generalitat té també a l'Horta del Valira. Val a dir que una part d'aquesta aquesta actuació, l'està duent a terme en aquests moments una cooperativa privada d'habitatge, i l'adjudicació d'aquests habitatges anirà a càrrec d'una immobiliària associada a aquesta cooperativa, també privada.

Així doncs, i atenent als arguments utilitzats per l'alcalde, no seria criticable per part meva que l'Ajuntament promogui aquest tipus d'HPO a la nostra ciutat, si és que realment existeix una demanda en aquest sentit. És una opció política molt clara envers una possibilitat i no una altra. Ara bé que de tota la promoció d'habitatge públic que està prevista realitzar a l'Horta del Valira, amb un total final de 218 HPO, el 44% siguin habitatges de preu concertat, em sembla exagerat, i jo no ho definiria com una «aposta decidida» per garantir l'accés a l'habitatge a la ciutadania de La Seu, i molt menys als joves.

Certament he de valorar positivament la gestió i la feina feta des de l'Oficina Jove de l'Alt Urgell, on considero que s'ha fet una molt bona tasca amb l'establiment d'una borsa d'habitatge, l'assessorament als joves, i la tramitació d'ajuts de la Generalitat i l'Estat, entre d'altres. Ara bé, estem parlant majoritàriament d'habitatges privats, on l'Ajuntament estableix un procés d'intermediació entre llogaters i propietaris, perquè les promocions d'HPO que existeixen a La Seu, enfocades directament a la gent jove, han estat realitzades per l'Incasol i estan gestionades per l'Agència de l'Habitatge de la Generalitat, l'antiga Adigsa. Penso que una política més proactiva en aquest aspecte seria que l'Ajuntament promogués directament HPO de nova planta destinat a sectors socials concrets, i demanés a la Generalitat el traspàs de la gestió directa del parc públic d'habitatges existent a la nostra ciutat.

Però retornant a l'opció política presa per l'equip de govern municipal, crec que valdria la pena conèixer quants dels inscrits pels primers 48 habitatges concertats de la promoció de l'Horta del Valira tenen un barem d'ingressos com els que s'estipula en les bases de HIULS, perquè en el cas que no fossin una xifra significativa, és evident que s'està pagant un sobrepreu injustificat per aquests habitatges, i això seria greu. Sobretot quan la davallada dels preus del mercat lliure immobiliari ha fet que el diferencial actual amb el preu concertat s'hagi reduït considerablement, i fins i tot, en alguns casos, siguin uns habitatges més cars.

En relació a aquesta dada, l'empresa Societat de Taxació situava, l'any 2008, el preu mitjà del metre quadrat de l'habitatge a la Seu en 2.041 €/m2. Per tant, tenint en compte que aquesta xifra correspon a una mitja, és evident que hi havia una oferta considerable d'habitatges que la superaven àmpliament. Ara mateix però, segons la darrera actualització semestral de la mateixa empresa, el preu taxat d'un habitatge de 100 m2 a la Seu es situa de mitjana en els 184.900 €. (1.849 €/m2). Això representa una baixada del 4,6% respecte d'ara fa un any, i d'un 11% en relació als tres anys anteriors. Si apliquem el mateix criteri anterior, sembla clar que hi ha encara una oferta que estaria per sobre d'aquesta xifra, però que ha baixat substancialment en comparació als anys anteriors, situant-se al mateix nivell que el preu dels habitatges concertats que l'Ajuntament promou a l'Horta del Valira.

En aquest context d'ajustament del preus del mercat, el novembre del 2009, ICV-La Seu va redactar una moció, presentada conjuntament amb el PSC-Progrés, on es demanava a l'Ajuntament que tramités a la Direcció General de Promoció de l'Habitatge de la Generalitat la requalificació de la parcel·la número 36 de l'Horta del Valira, també de propietat municipal, i que encara no havia estat subhastada, per fer-hi habitatges en règim general de lloguer amb opció de compra, que en el cas de la nostra ciutat correspondria a un quota 7,23 €/mes/m2. La moció proposava potenciar el lloguer perquè des d'ICV creiem, des de fa temps, que aquesta opció és la que cal promoure de manera més decidida a la nostra ciutat. D'igual manera que pensem que la política d'habitatge de La Seu s'ha de basar en un Pla Local d'Habitatge, que analitzi la situació social i econòmica del nostre municipi, tenint molt en compte l'efecte crida del mercat laboral andorrà. La resposta de l'equip de govern fou que la proposta era demagògica i que no s'ajustava a la realitat. Doncs bé, recentment, el nou Secretari d'Habitatge de la Generalitat, el Sr Carles Sala, declarava que calia prioritzar les promocions d'HPO de lloguer davant les de compra-venda, i que calia repensar de nou la política d'habitatge públic perquè els preus dels pisos del mercat lliure ja es troben per sota d'alguns dels de promoció pública. Puc assegurar que el Sr Sala no és gens sospitós de simpatitzar amb ICV.

D'altra banda, l'equip de govern municipal, sempre ha fet bandera de la seva aposta per promoure l'habitatge protegit a La Seu, i han posat en valor el fet realitzar una reserva del 20% del nou sòl de creixement urbanístic de l'Horta del Valira per a aquesta opció, sense tenir la obligació legal de fer-ho. Certament això és així, ja que el text refós de la Llei d'Urbanisme, que obliga a reservar fins a un 30% del nou sòl urbà per a fer promocions d'habitatge de protecció oficial, és del juliol del 2005, i la mateixa Llei del dret a l'habitatge és d'octubre del 2007, mentre que el planejament urbanístic de l'Horta del Valira, igual que el de la resta de sectors de creixement de La Seu, és anterior a aquestes dates. Ara bé, caldria preguntar-se el perquè d'aquesta rapidesa en fer aquests desplegaments, i si aquestes actuacions responen realment a una alta demanda social de sòl urbà, perquè en fer-ho en els termes descrits, els urgellencs i urgellenques hem perdut un 10% de sòl, en cada cas, per a tenir una major garantia d'accés al dret a l'habitatge a uns preus públics taxats.

En resum, és evident que tots els grups polítics municipals que es presenten a aquestes eleccions fan de l'habitatge un eix important de la seva campanya, però com deia en la introducció de l'article, una cosa són els discursos i una altra cosa és la realitat dels fets, i aquí és on rau la diferència entre aquells que creiem que l'habitatge és un dret que cal posar a l'abast de tothom, i sobretot dels sectors amb menys possibilitats, i aquells que, alhora de la veritat, sembla que només vulguin cobrir l'expedient.

Número dos de la candidatura d'ICV.

Per a més informació consulti l'edició en paper.